Degoteja...

Un relat de: onatge

Sento
degotejar
l'aigua de
la font.

Són com
llàgrimes
de vida.

Totes les llàgrimes
que no deixem
néixer i sortir
enfora, es fan
roques damunt
del cor.

Sempre hi ha
una flor,
una rosa
que espera
la rosada
d'una llàgrima.

Sempre hi ha
un silenci
que espera fer
el seu eco
en nosaltres.

La llum
del sol
marca el
meu horari...

Somriures
que queden
petrificats
com una relíquia.

Virginitats
que estripen
una virginitat
per néixer
i marxen verges...

I la carícia
que no troba
l'arbre per deixar-hi
i empeltar-hi
el seu fruit.

El pas del temps
va difuminant
el dibuix
del record.

Sé que sóc ara
-malgrat que
no puc assegurar-ho -
però no sé
del camí que
vaig fer ahir.

Ahir és un
temps llunyà,
un mar que
ja no té sal,
ni el seu onatge
és tan brau.

Però malgrat tot,
sense les arrels d'ahir
no tindria
els fruits d'avui.

Potser parlo massa
o escric molt,
però em surt de dins,
hi ha moments
que sóc com
el raig d'una font
que no té aturador.

Arriba un moment
que els records
són com les fulles
de la pròpia tardor...

onatge.



Comentaris

  • Introspecció[Ofensiu]
    caeliusmarcus | 04-06-2008 | Valoració: 9

    Una mirada al propi interior i un anàlisi d'on s'ha arribat i el passat que l'ha fet arribar fins on és. Som això, capes i capes de llàgrimes i somriures del cada dia. Una preciositat de poema...

  • Degoteig de paraules...[Ofensiu]
    Ona al mar | 04-04-2008 | Valoració: 10

    Quan una llàgrima de vida
    a la margarida vol arribar
    la torna Nereida per crear
    dins un silenci sense mida.

    Mots perduts en una buida
    d'un degoteig per recordar
    que a la carícia sense arrelar
    el temps passat deixà ferida.

    Hores pel sol ben marcades
    duen plors enquistats al cor
    per virginitats esquinçades.

    Cauen les fulles de la tardor
    en un camí sense petjades
    farcit de somriures d'amor.


    Un petó de caramel ;-)
    ... i gràcies pel comentari

    Dolç
    poema
    que m'omple el cor
    de carícies...
    ~ ~
    Suau
    com el vent
    m'enlaires
    amb paraules...
    ~ ~
    Ballen
    els teus dits
    dibuixant-me
    al paper...
    ~ ~
    Vens
    em beses
    i marxes
    en silenci...
    ~ ~

  • ...que cauen...[Ofensiu]
    boleta | 23-02-2008 | Valoració: 10

    ...i es perden en l´oblit... torno a dir-te, que m´agrada. com escrius. el que dius.

  • Els records de l'ahir...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 14-02-2008 | Valoració: 10

    és possible que hagin format les arrels del que avui dona fruit, del que sóm aqui i ara, malgrat hi hagi vivències que han quedat tant clavades dins nostre que tot i el trànscòrrer del temps condicionen el nostre present.
    Una abraçada

  • Llàgrimes que son sentiments[Ofensiu]
    Avet_blau | 05-02-2008 | Valoració: 10

    llàgrimes que son sentiments,
    i no poden quedar adins,
    llagrimes que surten imparables,
    i que el cor no pot retenir.

    Avet

  • La font ets tu[Ofensiu]
    Carme Raichs | 05-02-2008 | Valoració: 10

    "Sento degotejar/ l'aifua de la font."
    La font ets tu ,i l'aigua, els teus versos. Onatge com refresquen les teves paraules sortides de la pregonesa del teu cor.
    "els records/ són com fulles/ de la pròpia tardor", i "la carícia/ que no troba arbre"
    Són d'una profunditat.
    Gràcies pel teu poema, i també pel teu comentari.
    Una abraçada farcida de blau.
    Carme

  • Hola onatge[Ofensiu]
    Naiade | 16-01-2008 | Valoració: 10

    És nota que et deixes portar pel et dicta el teu interior, això ho conec molt bé, moltes vegades tinc la necessitat d'escriure, sense saber ben bé que diré, però nomes començar, la inspiració em surt a raig, no sé ben bé com ni d'on ve, però no puc parar d'escriure.
    M'ha agradat la teva poesia, l'apreciació que fas de que quan evitem mostrar sentiments, el cor se'ns endureix. Hi ha estrofes molt tendres, com la flor que espera la rosada d'una llàgrima. No et preocupis no parles massa, nomes ordenes els sentiments a traves de la poesia. Parles del ahir, del demà, jo crec que el més important és viure l'avui, encara que els records siguin les arrels d'avui. M'ha encantat el tros que dius:

    "Sé que sóc ara - malgrat que no puc assegurar-ho - però no sé del camí que vaig fer ahir."
    Tampoc sabem el que ens espera o serem dema´.
    Com veus jo també parlo o escric massa.

    Una forta abraçada d'admiració

Valoració mitja: 9.88

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

847 Comentaris

345808 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com