Defensant mentides i reflexionant veritats

Un relat de: joomateixaaa
Potser això de defensar la mentida s'ha de fer per a protegir a la gent. El que em fot més és no saber qui sóc.

No ho sé. Això és el que m'agrada menys, el fet de no saber res. Què vol dir estimar? Tant dir que estem enamorats i, quan és correspòs, tenir por. Potser, i això és el que penso, és veritat que ens fem una idea de a qui volem estimar. Però també pot ser que no. No ho sé, en el fons més bastant igual perquè al final tots sabem que tot acabarà malament...

És com, ¿perquè estem malgastant el nostre temps de vida estudiant tonteries que mai a la vida farem servir si, mentre ens expliquen això, ens diuen que hem d'aprofitar el nostre temps al màxim?

Són contradiccions com el clar i el català, el català no és clar nois. Jo per exemple, que escrivint no sóc clara, quin idioma utilitzo? Òbviament el català i com podeu comprovar, no és clar...

Ho deixo aquí. Últimament tinc un altre núvol negre que no em deixa veure les coses clares; masses novetats, masses coses que no calia saber, masses coses que m'he de saber que no hem vull saber... Necessito el temps per poder gastar-lo fent coses estúpides en comptes d'escriure que, igualment que per a molta gent li sigui una cosa inútil, per a mi no. Així que, aneu a fer el que vulgueu o el que deveu.

Comentaris

  • Hola tumateixa[Ofensiu]
    iong txon | 04-12-2016

    …que en àrab darija vol dir tutomàquet :D Bé, amb el teu permís dedico un minut del meu temps a comentar-te, tot i que mai no podré estar del tot segur que sigui allò que hauria d'estar fent ara mateix (que no arriba ni a tomàquet..)
    Al llibre dels Principis hi ha una cosa que se'n diu pagar indemnització (Tangam, en coreà) i no vegis la de temps que ens passem donant voltes i passant-les putes "per res" o millor dit, per res més que això tan necessari i de passada tan inevitable com pagar indemnització …hi ha qui no s'escapa del cercle viciós i no fa una altra cosa en tota la vida (per no tornar a esmentar com adjectiu l'ofici més antic del món)
    En fi, que m'ha cridat l'atenció el títol d'aquest relat teu perquè justament n'acabo d'enviar un que gira més o menys sobre aquest tema. Potser demà sortirà (normalment meu validador em llegeix el diumenge al vespre) Te'l recomano, no deixa de tenir una "vis còmica" que potser t'ajudarà a passar aquest mal moment.
    Ah, si. Això no t'ho passo. Cert que el teu relat és força confús, però hauries de reconèixer que això no és culpa de l'eina, sinó del pintor que pinta el quadre, dit sigui amb tot el respecte.
    Una abraçada d'os ;oD
    q