Defalleixo en aquesta lluita constant…

Defalleixo en aquesta lluita constant,
en la incertesa de no saber
quin serà el proper cop que et veuré,
que podré deleitar-me amb el teu somriure.

Retorno a qüestionar-me el present,
a pensar que com més clar ho tinc,
més obstacles apareixen
separant-me més i més de tu.

Perquè em trobo encadenada
en un món que m'obliga a veure
com s'esmicolen una a una
les meves il·lusions... els meus somnis.

Perquè em trobo reclosa
entre parets d'aire que m'oprimeixen,
que m'obliguen a recular
en la foscor d'aquesta absència.

Perquè em perdo inevitablement
entre els silencis d'aquesta nit eterna;
entre els camins que mai he resseguit,
entre les paraules que mai he pronunciat.

Però hi ha quelcom que encara no he perdut:
l'esperança de retrobar-te,
allí, dempeus, esperant-me d'amagat
en una nit plujosa de primavera...



Kyra March

22 juny 2008