Dedica'm una havanera

9:00 h
Arribo al despatx com cada dia, però amb la il.lusió que és divendres i el cap de setmana ja s'olora. Ja hi ha persones que m'estan esperant i gairebé no li he pogut dir bon dia a l'Eduard

11:00 h
L'Eduard em fa adonar de l'hora que és, encara no hem anat a esmorzar i ja fa estona que hi hauriem d'haver anat. Ràpidament he posat el cartell a la porta de "ara tornem" i ens en hem anat al bar de cada dia a fer el cafè. De sobte em pregunta si l'aniré a veure cantar aquest vespre; ni tan sols ho recordava, és cert, m'ho havia dit feia més d'una setmana, i a més el meu fill estava tan ilusionat en que li dediqués "el meu avi"....he posat cara de tenir-ho tot controlat, -si, si no plou et vindré a veure-, la veritat es que em fa una mica de mandra, però el nano estarà content i l'Eduard ja té coll avall que si no li dedica l'havanera l'escanyo.

13:00 h
L'Eduard plega, es despedeix de mi fins aquest vespre. Continuo treballant una estona més fins que se'm faci l'hora de dinar....oh, Déu, dinar!!! No sé pas que tinc al cap avui, havia quedat per dinar amb l'Aina i la Laura! A més la Laura ja li ha comprat el regal de la llista de naixement a l'Aina, (que per cert, quan li deu faltar per parir?), i n'hi he de pagar la meitat. Surto disparada cap al caixer automàtic, no porto ni un cèntim al damunt.

14:30 h
Arribo al restaurant, l'Aina ja s'espera, la Laura com sempre arriba tard. Hem quedat al Xinès de sempre. L'Aina fa cara de cansada i se li ha posat una panxa enorme, cosa que em fa adonar dels mesos que fa que no ens veiem, l'ultim cop va ser quan ens va dir que estava embarassada i ara diu que ja només li queden tres setmanes per complir.
De les mil coses que parlem una és la cantada d'Havaneres d'aquesta tarda. Totes dues coincideixen en que plourà i tal com està de núvol és el més probable.

18:15 h
La Laura ja ha marxat, però l'Aina i jo hem decidit anar a mirar aparadors. Merda! Comença a ploure, em pregunto perque em sap greu que plogui, potser no he volgut reconèixer que m'he anat il.lusionant per la cantada d'aquest vespre?

19:00 h
Arribo a casa dels pares, la meva mare m'estava fent de cangur de la canalla, li comento això de les havaneres i li proposo que vingui amb mi....caram, quina velocitat, s'ha posat guapa en 5 minuts. -De tota manera que ho tinguis clar mare, que si es posa a ploure haurem de tornar cap aquí, i fa estona que va plovisquejant.-

20:35 h
He trobat aparcament a la primera, però plou, ma mare fa estona que insisteix en tornar cap a casa, però ara que ja som a tocar de la plaça on fan la cantada val mes que ens hi arribem i a veure que passa?

20:40 h
Veig l'Eduard i als seus companys, amb un jersei de ratlles horitzontals i uns pantalons de color blau marí de tergal amb pinces que fan posar els cabells de punta. M'impressiona veure'l disfressat així, sembla més vell.
-A tu et buscaba!!!- li dic.Està nerviós però tot i així em saluda cordialment, em proposa un lloc on seure per que no ens mullem i enfila cap a l'escenari.

21:15 h
Va plovisquejant però ells a dalt de l'escenari continuen cantant i posant-hi sentit de l'humor, ben bé fan allò de "a mal tiempo, buena cara". A mi se'm comença a fer pesat, però el meu fill i la meva mare estan encantats! Vaig mirant el que hi ha al voltant, al meu costat hi ha una dona que em vol donar conversa fa estona, però em fa l'efecte que si començo no acabarem i no tindria ganes de tractar-la amb despit i dir-li "no m'atabali senyora", o sigui que faré veure que no me n'adono i continuaré responent amb monosíl.labs.

21:20 h
Les meves pregaries han estat escoltades! Per fi fan mitja part, l'Eduard baixa de l'escenari i s'atura a parlar amb una dona que sospito que és la Tina, dubto un moment abans d'aixecar-me i anar-hi a parlar, però m'adono que amb la mirada ell m'està buscant i m'hi atanço. Efectivament, és la Tina. Faig allò que fem les dones, me la miro de dalt a baix i ella a mi també, semblem femelles en zel i ell ni tan sols es percata de la situació. Abans de que ens hagi presentat totes dues ja hem establert una certa rivalitat que amaguem darrera d'una falsa amabilitat.
-Així que tu ets la Tina? per fi et conec, l'Eduard m'ha parlat molt de tu- ella dubta un moment.
-Ah si? bé suposo?-
Jo no menteixo gaire bé així que opto per una mentida piadosa - Uy, vols dir que l'Eduard parla bé d'algú?-

En unes taules han posat una mica de coca i mistela i la Tina s'ofereix amablement per portar-nos-en. L'Eduard diu que no vol res, però jo li demano que em porti un gotet de mistela.
Aprofitant la seva absència li dic a l'Eduard -Està força bé la tina- (mentida, no és pas el que penso, la veig un "caballot")
L'Eduard fa una ganyota - No hi ha feeling, es massa pesada!- Em poso a riure i ell també.
Un dels seus companys el crida, ha de tornar a l'escenari. Ell m'agafa per l'espatlla i el seu company s'acosta, -El Pep sempre s'acosta quan veu una dona guapa.- J
o me li agafo a la cintura, -Doncs res, li farem agafar "gelets" al Pep.-
Me'l presenta ens saludem -així tu ets la Maria, la companya de feina que l'Eduard sempre deixa de volta i mitja?-
No se pas si creure'm'ho perque l'Eduard fa una cara peculiar que no se interpretar. De sobte la Tina apareix amb el meu got de mistela, i sense dubtar-ho suplica
-M'heu de dedicar la Balada de'n Lucas- Ho repeteix diverses vegades, insisteix i li diuen que si.
Que patètica noia, com se li acut a algú demanar que li dediquin una havanera amb tanta insistència? Bé potser que calli, jo també he insistit en que li dediqui El Meu avi al nen, però no és ben bé el mateix oi?

22:00 h
Tornen a ser dal l'escenari, la Tina ara seu al meu costat, em pregunta si conec la Balada de'n Lucas i assenteixo, anem mantenint una conversa trivial però ella està més pendent de si diuen el seu nom que no pas del que jo li dic. Comencen de nou l'actuació i demanen a veure si hi ha alguna Lola al públic, ningú sembla dir-se Lola perque ningú respòn, l'Eduard diu, bé segur que hi ha alguna Maria o alguna Tina, i totes dues somriem com unes adolescents.

22:10 h
El Pep agafa el micro - La propera cançó la dedicarem a una amiga del guitarrista que es diu Tina, Tina? ets per aquí?-
Jo l'assenyalo i ella s'aixeca, tot i que ells des de dalt de l'escenari saben perfectament on estem ubicades, els hi toca fer el número i el fan bé!
Comencen a tocar i la Tina hi posa els seus cinc sentits i l'Eduard li va fent senyals des de dalt de l'escenari. Reconec que em surt una mica de gelosia, que m'observo i que em fa gràcia perque em surt com a instint primari, que no pas com a sentiment.
El meu fill ja comença a estar cansat i em pregunta quan li dedicaran la seva havanera -no ho se, tresor, em sembla que és la última que canten-.
Acaba la Balada i l'Eduard tira un petó a la Tina des de l'escenari i ella està eufòrica. Jo li somric i ell em torna el somriure.
El Pep torna a agafar el micro, -Ara cantarem una cançó pels enamorats i enamorades que siguin al nostre públic- L'Eduard l'interromp: -Aquesta cançó li vui dedicar a la Maria-
Se m'obren uns ulls com taronges, la meva mare, el meu fill i la Tina fan els respectius comentaris...s'apaguen les llums i l'Eduard comença a tocar la guitarra i em mira fixament, d'entrada no conec l'havanera, llavors comença a cantar:
- Yo te dire....porque mi canción...te llama sin cesar...me falta tu risa...me faltan tus besos...me falta tu despertar....- Em quedo muda, no m'ho esperava, i la que menys s'ho esperava encara ha sigut la Tina, que m'ha començat a fer preguntes impertinents sobre la meva vida privada, especialment sobre la meva vida sentimental, ben bé marcant el seu territori.
Segueixo ,tot i contestar als comentaris de la Tina, mirant hipnotitzada al meu company de feina, cantant-me una cançó d'amor.
S'ha acabat la cançó, la gent està aplaudint, l'Eduard em fa un petó des de dalt l'escenari i jo li torno i em poso la mà al cor, gest que ell imita, un altre petó i de sobte adonar-me que tothom ens està observant, el Pep agafa de nou el micro
- com us hem dit aquesta canço és per tots els enamorats i enamorades, i en especial per la Maria...Eduard, que està enamorada la Maria?-
L'Eduard em continua mirant, no ha deixat de fer-ho i jo a ell tampoc, però per respondre a aquesta pregunta aparta la vista i timidament diu -Si, em sembla que si-
La Tina amb un cert tò de rabia a la veu - Apa, quin detall eh?-
Penso, no noia, no penso donar-te a entendre el que m'ha entendrit -Si, bé, ja veig que dilluns em toca pagar l'esmorzar a mi!-

22:45 h
Per fi arriba l'hora del meu fill - Aquesta cançó "desconeguda", que es titula el meu avi, és pel Marc- el meu fill s'aixeca i saluda a tothom donant-se una importància absoluta, s'està sentint el centre de l'univers i a mi veure-li la il.lusió satisfeta em fa feliç.

23:00 h
Hem anat a desar les cadires de fusta que ens havien posat per seure, els músics estan desmuntant i la Tina ha anat disparada a veure l'Eduard, em vui anar a despedir, però espero el meu torn.
La Tina marxa, ara és la meva, vaig cap a l'escenari, el meu fill m'acompanya -Marc, dona-li les gràcies a l'Eduard-
l'Eduard està enfeinat, però tot i així baixa de l'escenari per despedir-se de mi, veig que hi ha altres persones que esperen per parlar amb els músics i també gent que tafaneja els equips i que mira com van desmuntant.
L'abraço, i li dic a cau d'orella,- No t'imagines de quina manera m'ha "marcat" la Tina, m'ha fet por"-
No vui demostrar-li el meu entendriment, prefereixo fer veure que no li he donat cap importància a la seva dedicatòria, ell es posa a riure, no vol entrar en descalificacions i ho entenc.
Fa un parell de minuts que una senyora gran ens està mirant, me la miro i diu: -Tu deus ser la Maria-, m'adono que l'Eduard i jo continuem agafats. -Si senyora, jo sóc la Maria.


Sóc la Maria, aquest matí amenaçava pluja i tenia un company de feina que cantava havaneres , ara quan el d
ia s'acaba tinc un company de feina que m'ha dedicat una havanera i tot just ara comença a ploure. Què ha canviat? Dilluns a les 9, com cada dia, ens tornarem a dir Bon Dia.