Declaració de guerra

Un relat de: Melangia

Juganer meu,
saps que tinc,
sempre preparades,
les atxes de guerra.

Saps que allà on vaig,
terra, mar i cel
tremolen en sentir
el meu pas ferm i
la meva veu de revolta.

Saps que sóc fidel seguidora
de la teva ànima relatora,
però jo, tros de cel, prefereixo,
combatre l'amor cara a cara.

Saps que no sóc amant fàcil,
follet okupa del meu cor,
però també saps que,
quan cal,
declaro la guerra,
sense treva si cal.

El meu cor, però també, té per tu,
el gust de la mel dels llavis,
que encara no has tastat,
entremaliat lladre d'amor!

El meu cor, té per tu, també
la dolçor de les mirades,
gestos i carícies,
que no t'imagines.

Però veig que et conformes
amb imaginar, ai,
el que podríem fer juntets;
fogonet rogenc meu!
Que no veus que,
si no ens declarem la guerra,
potser mai acabarem fent l'amor?

De tu depèn que,
signem un armistici;
molt, molt dolç i indecent.
Estas disposat a ser, servent,
el meu conillet d'índies?

Sense treva,
M





Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Melangia

33 Relats

46 Comentaris

34452 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
Nascuda enmig de l'esclat primaveral de flors i d'aromes frescos.

"Allò que veritablement ens encomana melangia, no és tant l'enyorança del temps passat com el desistiment per al temps futur"

El meu correu electrònic és: Melangia_@hotmail.com