Decisions d'una tarda

Un relat de: Lafadadelanit

Va decidir fer un canvi, escapar sense moure's de lloc, evadir-se, centrar-se en si mateixa, preocupar-se per tot allò a què mai no va prestar més de deu minuts.
Quan es treu del cor a algú, el buit és tan profund que costa temps i esforç tornar a omplir-lo, tenint en compte que és important fer-ho amb tot allò que encaixi millor en ell.
Donant-li voltes al estrany buit que portava en el seu interior, va dirigir la mirada cap a les muntanyes que apareixien davant ella i les va mirar com aquell nen que contempla alguna cosa per primera vegada, amb indiscreció i ingenuïtat, recordant-se a si mateixa en cada una d'elles; forta, inamovible, segura; on era tot allò?
Com el gat que es menja la llengua en aquella dita popular, com la boira que fa desaparèixer els carrers i places i ens converteix en cecs transeünts; havia desaparegut tot, la seguretat havia agafat les maletes i volava cap a un altre lloc, així com també la fortalesa i la perseverança.
Rendir-se, quin verb més lleig pensava quan la possibilitat de donar-li un petó encara existia; ara amagada darrere del seu mocador pactava la seva amistat eterna amb la rendició i aquesta li obria els braços per realitzar, una vegada més, una escapatòria perfecta.
De sobte un moviment brusc produït per algun sot a la carretera, va fer que l'autobús trontollés esborrant del seu cap aquella nebulosa que s'havia instal·lat allí des que l'autobús va emprendre el camí. " Maleït sigui!"- va pensar mentre recollia la bossa que havia caigut al terra i reincorporant-se, un fil de llum ataronjat li va il·luminar la cara banyant els seus ulls d'un color semblant a la mel i tenyint el seu cabell d'una brillantor especial, el sol va aconseguir cobrir-la amb la seva llum que lluitava per resistir a l'ordre lògic del dia i les violentes puntades de peu del la lluna reclamant el seu moment de glòria.
Va ser així, com escoltant Pau Donés cantant: "quédate con lo bonito, deja caer esa lágrima" i deixant escapar un somriure entremaliat, va sentir que hi havia alguna cosa que amb prou feines coneixia, que li quedava molt per veure i sentir, que l'amor atrofia al cor però mai no aconsegueix cessar els seus batecs, que li quedaven cançons que escoltar i relats per comptar. I que les cançons mai no s'escriuen en va, "sempre hi ha alguna cosa darrere" va sentir una vegada. Aquella tarda va fer cas a en Pau, va deixar caure la seva corresponent llagrimeta i es va quedar amb el bonic de tot allò amb l'esperança d'explicar-ho algun dia, potser en un llibre o potser a una altra adolescent desesperada feta un mar de llàgrimes; els errors, les equivocacions ens ensenyen a viure.

Comentaris

  • com deim jo i una amiga[Ofensiu]
    jOaneTa | 12-01-2010 | Valoració: 10

    a riure i a viure! q la vida són dos dies i cap disgust mereix deixar-los passar.
    El teu relat m'ha agradat, potser perquè jo també parteixo de casa i de tot quan em sento malament i em refugio en les cançons... Hi ha una frase que trobo encisadora:
    "l'amor atrofia al cor però mai no aconsegueix cessar els seus batecs"
    quanta raó tens!
    Et seguiré llegint

    jOaneTa

  • els esbarzers també poden estar florits[Ofensiu]
    Lèvingir | 12-01-2010 | Valoració: 10

    i alegres els crits.

    Lèvingir

  • Gràcies al teu comentari [Ofensiu]
    Josoc | 12-01-2010

    t'he conegut i he llegit tots els teus escrits. M'han agradat molt i molt, tots i cadascun d'ells. Ets jove i tens pasta d'escriptora, saps expressar i transmetre els teus sentiments. No deixis mai d'escriure, pots fer carrera, pots fruir i fer-nos fruir. Endavant, la vida és bella!

  • la de coses[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-01-2010

    que pot assolir un raig de llum, un raig del sol. Ens il·lumina aquells racons de soledat i foscor, i ens fa veure les coses amb el color que ens agrada més, el color de la realitat. Els dies de núvols són bons per que cal que plogui, i una gota alimenta més que un riu.
    Bon relat i ben escrit, amb un final que inspira confiança i anima a seguir avançant. Tampoc t'aturis tu.

    Et felicito


    Ferran

  • decisions importants[Ofensiu]
    ambelma | 09-01-2010 | Valoració: 10

    ens oblidem tants cops de pensar en nosaltres mateixos, i deixem passar el temps sense aturar-nos...
    Aquestes decisions provocades per la reflexió ens fan forts i ens obrin nous camins que teniem tapats per la boira.

    m'agradat, me prenc la tarda per reflexionar sobre coses pendents...

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: