Decisió

DECISIÓ

Portava molts dies donant-li voltes, molts dies. Però ha estat avui, en aquesta nit de desembre, sol en un hotel d'aquesta ciutat plena d'història i no sempre bona, que he pres la decisió.
Em consta que en els meus cercles d'amistats i sobretot a la feina m'acusen d'insegur per sospesar en excés les meves decisions. Sé que aquesta manera de fer reflexiva cercant pros i contres i madurant les decisions a foc lent m'ha barrat les probables promocions a la feina que estic segur em mereixia. Sé perfectament, que a vegades una decisió no tan madurada, m'hauria permès viure més tranquil i no passar-me dies, setmanes, o mesos fins i tot meditant que fer. Sé que dono massa voltes a les coses i em faig massa esquemes mentals de tots els punts que jo crec que impliquen una decisió determinada. Sé que em falta el punt mínim d'egoisme que es requereix per sobreviure en aquest món individualista i excessivament ràpid. Sé que més d'un cop he pogut perdre el tren per alentir massa la decisió a prendre. Sé que alguns em diuen immadur i d'altres cagadubtes. Sé que moltes vegades les probables conseqüències de les meves decisions no afectaran a ningú a part de mi, per més que jo sospesi al màxim com afectarà la meva decisió en l'entorn més proper. Sé que quan toca decidir una cosa que afectarà mes gent, la por al que diran és el que realment em tenalla. Sé que a vegades, darrera l'excés de maduració d'una qüestió, hi ha una por al canvi. Sé que la por a modificar qualsevol rutina motivada per una decisió és una mostra de manca de valentia. Sé que en aquest món d'avui es premia els valents i es castiga els porucs. Sé que les possibilitats d'error son les mateixes que les d'encert per més temps que trigui a decidir. Sé que les decisions que prenem mai fan content algú o altre i que per tant no caldria donar-hi tantes voltes. Sé que si la decisió és errònia ningú té dret a retreure-m'ho. Sé que si l'encerto algú em dirà que he errat. Sé que tinc dret a equivocar-me i que no m'haurien d'afectar tant les critiques si arriben. Sé que en decisions molt personals m'hauria de relliscar el que opinin els altres. Ho sé, ho sé, sé que em passo de reflexiu, però és que sé que em passa quan no estic segur d'haver pres la decisió correcta. Sé que si em poso nerviós tornaré a fumar i això comportarà problemes amb la tos. Sé que si torno a fumar provocat per una decisió errònia puc tenir problemes pulmonars. Sé que fumar mata. Sé que fumar obstrueix les arteries. Sé que fumar provoca cardiopaties. Sé que fumar provoca accidents cardiovasculars. Sé que fumar provoca l'envelliment de la pell. Sé que fumar repercuteix en una baixa qualitat dels espermatozoides. Sé que fumar perjudica als que tenim a prop. Sé que fumar provoca mal alè. Sé que fumar és un acte perillós i fa por ser assenyalat pels de la croada antitabac. Sé tot això, i per aquest motiu no puc prendre cap decisió sense reflexionar. Sé que si em poso nerviós provocat per una decisió errònia, em desconcentraré a la feina i em jugaré el lloc de treball. Sé que quan em poso molt nerviós el meu cap no pensa en res més i no escolto a ningú. Sé que si no escolto a ningú, no seguiré les directrius de l'empresa cada cop que assisteixi a una reunió. Sé que si no escolto a la feina tampoc ho faré a casa. Sé que si no escolto a casa no seré conscient dels problemes petits o grans que puguin tenir els meus fills. Sé que si no escolto els meus fills menys ho faré amb la meva dona. Sé que si no escolto ni els fills ni la dona, de segur que ni me'n recordo de telefonar els pares per saber si estan bé o no. Sé que si no dono senyals de vida interessant-me pels pares, les meves germanes carregaran contra mi acusant-me d'egoista. Sé que si les meves germanes m'acusen d'egoista, entraré en un pou de difícil sortida. Sé que si entro en el pou, la meva vida conjugal perillarà. Sé que si la meva vida conjugal no funciona la feina pitjor anirà. Sé que si em quedo sense feina no podré pagar la hipoteca. Sé que si no puc pagar la hipoteca ens faran fora de casa. Sé que si ens fan fora de casa, la meva dona no m'ho perdonarà i marxarà amb els nens acusant-me de no pensar en ningú més que en mi. Sé que si la meva dona i els nens em deixen, mai més sortiré del pou. Sé que si no surto del pou, em convertiré en un desgraciat sense ganes ni esperança de tornar a trobar el camí de sortida. Sé que si acabo sent un desgraciat cada nit desitjaré no despertar l'endemà. Sé que si no desitjo despertar l'endemà, qualsevol dia ho faré, no despertaré.
I és per tots aquests motius, que mai prenc una decisió sense pensar tots els pros i contres, i avui, després de molt madurar, sospesar, deliberar, ponderar, reflexionar i meditar durant mes temps del que mai havia fet servir per prendre una decisió, en aquesta nit freda de solitud en aquest hotel de disseny, dono per tancat el període de reflexió i entro en la fase de fer efectiva la meva decisió. El color del cotxe serà negre amb tapisseria clara, està decidit i no hi ha volta enrere.