Decisió Final

Més de cinc mil anys que els estem observant i no ha canviat res. Hem intentat que mitjançant la religió els humans trobessin el camí, però ha estat infructuós. La seva avarícia i afany de poder els ha fet reconvertir la fe en odi i l’amor al pròxim en enveja. Els hem donat profetes, semidéus, reencarnació de fills de Déus, Déus i no han trobat el camí.
Ara fa un temps estem provant un altre mètode que potser els farà adonar que el que estan fent no ha estat correcte. Els hem donat “La Tecnologia” per veure si les seves ments deixen de barallar-se per temes espirituals i se n’adonen que el ser humà té prou intel·ligència per deixar de ser aquell animal racional que anomenen els textos antics i oblidar-se de deixar a la mà de Déu el seu futur. Si sabessin que nosaltres els creàrem potser perdrien aquest orgull de ser el centre del Univers i el melic de tot, però seria un cop tan fort, que segur que si ens presentéssim davant de la Humanitat intentarien aniquilar-nos.
Fórem molt agosarats, ja havíem fet modificacions en altre planetes i els resultats fórem positius. No és tan fàcil donar vida intel·ligent a un planeta, hi ha d’haver una sèrie de condicions mínimes, la resta ja ho fem nosaltres.
La Terra va ser especial, ja tenia les condicions indispensables per haver-hi una evolució. Ho havíem intentat a Mart, però no va anar bé.
Doncs davant les expectatives ens va ser fàcil. Els sers humans van evolucionar tal com havíem previst i a mida que evolucionaven introduíem nous gens a alguns mascles perquè l’evolució anés més ràpida, i així va ser. El que no ens pensàvem és que al evolucionar tan de pressa, la seva part animal va evolucionat també amb ells. En alguns exemplars més que en altres la seva part irracional podia controlar el seu raciocini, llavors la sang corria per a on passaven.
Amb les noves tecnologies va semblar que, si tecnològicament eren més efectius, les seves guerres es controlaven, però tan sols va ser un miratge.
Quan un poble era prou fort per guanyar als del seu voltant, entraven en un temps de millora, la tecnologia els portava a un equilibri, ciències, art, millores en tots els aspectes, però passaven els anys i la relaxació en temes militars feia que els pobles menys evolucionats i més irracionals destruïssin aquell imperi que ja no volia lluitar, sinó gaudir dels beneficis de la racionalitat.
Han passat els mil·lennis i sempre ha estat així. Va semblar que si tothom era prou intel·ligent, tot aquest afany de poder aniria a parar a una globalització i si tothom podia tenir més o menys de tot, l’equilibri arribaria per fi a aquest Planeta. Però els dirigents no els ha interessat que l’analfabetisme s’acabés. Llavors van posar altra cop per davant a Déus, profetes, missatges que van escriure fa mil anys, han tornat a dirigir la ira del poble, però no per aconseguir que aquest equilibri arribi, no, seria un gran pas, ho han fet perquè els senyors del poder i la guerra continuïn gaudint del seu paradís, mentre la resta s’escarrassa per viure una vida digna.
Com sabeu nosaltres som uns sers que naixerem quasi quan tot va començar, la felicitat d’un de nosaltres és la felicitat dels altres i les tristeses d’un de nosaltres la compartim amb els altres. Per això no podem entendre com en un planeta tan petit com aquest, els sers humans no s’han posat d’acord per viure en pau. Seria tan senzill, però veiem que no ha estat possible, ni ho serà mai.
Ara tenim un dilema, si deixem que continuïn existint, porten el camí de destruir el planeta i als milions d’espècies que si que viuen la seva existència en pau. I per l’altra banda si tot hagués anat tal com havia d’anar, el seu potencial hauria estat increïble.
Per això després de moltes deliberacions, estic davant vostre Alts Dignataris del Consell de la Confederació, perquè prengueu una gran decisió... L’eliminació del Ser Humà...