Decepció

Un relat de: Tarareja

Després d'una decepció la lògica mastega les emocions amb maquinària precisa i poderosa i els engranatges s'unten de sentit.
Sempre en resulta una bona lliçó.
Jo tinc un gran arxiu de lliçons, les recordo totes i totes resten noves, intactes... la fe en la persona em converteix en una conscient feliç ignorant de la vida.
Màxima: CAP CONEIXEMENT ENGENDRAT PER UN DESENGANY REGIRÀ EL MEU CAMÍ.
L'aprensió és el rostre de la por grotesca: l'artifici que genera converteix l'humà en un cec melancòlic de l'aroma d'una flor abandonat en un jardí de lavanda.
El desencís no mostra la veritat, l'emmascara del temor que pateix l'ànima.
Si la teva inspiració és l'egoisme, no tens poder sobre mi.
Ho has tornat a fer, i de nou em sorprens i em deixes despullada davant un mirall cruel que em dóna puntades furioses.
Espero no haver après res de tu.
Seguiré patint la meva humanitat, la meva sensibilitat que t'agrada tant senyalar per riure... tornaré a oblidar, tornaré a venir, això pare és el que em diferencia de tu.

Comentaris

  • Dolor...[Ofensiu]
    Tirabuixons... | 02-03-2005 | Valoració: 10

    Dins d'aquestes paraules, entenc un dolor i una rabia que potser, tot i formar part d'un fet enfortidor, han sigut moments cruels i dolorosos.
    Tens una manera d'expressar els sentiments que fa, que qui ho llegeix, s'hi senti totalment implicat i malauradament identificat.
    La genialitat, de tots els teus relats, fan que et doni la raó en les teves paraules. El dolor i el desengany del què parles, no han fet de tu una persona inserbible, tot el contrari. Només per donar el plaer a la resta, de poder-te llegir, entenc que res del què hagis pogut patir o simplement expressar, han servit per frenar un camí que ni molt menys és curt, però si tinc la certesa que el destí és favulós.
    Si vius tant bé com escrius, si aprofites tot el què hi tens dins d'aquest cervell privilegiat, crec que res ni ningú serà capaç de frenar la teva majestuositat.
    Felicitats per saber transmetre tant bé, enhorabona per tenir una sensibilitat tant i tant a flor de pell.

  • Gràcies...[Ofensiu]
    BlauFosc | 02-03-2005

    ...Tarareja pels teus comentaris a les meves lletres. Puc dir exactament el mateix quan llegeixo les teves, i aquest fragment n'és un exemple:

    "L'aprensió és el rostre de la por grotesca: l'artifici que genera converteix l'humà en un cec melancòlic de l'aroma d'una flor abandonat en un jardí de lavanda."

    Perque no ho podria dir millor. Perque és exactament això. Perque és exactament així com m'he sentit i com em sento encara massa vegades.

    Gràcies, doncs, per saber-ho escriure i per saber-me llegir.

l´Autor

Foto de perfil de Tarareja

Tarareja

7 Relats

25 Comentaris

12095 Lectures

Valoració de l'autor: 9.06

Biografia:
Vaig néixer a Granollers l'agost del 1977. El meu primer any de vida el vaig passar a La Garriga, el segon a l'Ametlla del Vallès; fins el vuitè a Santa Eulàlia de Ronçana i després cap a un poblet preciós, molt a la vora de Vic. També he viscut a Sant Martí de Centelles durant un any!
Soc nòmada de naixement, quan les coses van malament he de controlar l'impuls de fer tria del més important i canviar-ho de lloc: És curiós però quants més anys passen, menys coses m'emportaria, i dic "m'emportaria" perquè ja no m'emporto res.
Instal.lada i començant a arrelar, m'he deixat dur per la vida, fins que m'he adonat que el meu temps s'el reparteixen les obligacions i que les inquietuds han compartit tantes vegades la seva fracció que han quedat oblidades.
He decidit ser injusta i inmadura i ara trec el temps de les úniques hores "obligades" que no disfruto: les de la feina!!!!
O sigui que sortejant el perill, invertint un temps que en realitat no és meu, ratllant la il.egalitat i l'estafa, part de la meva recargolada ment anarquista ha tornat a surar per treballar per pur i dur egoisme.
A partir d'ara podré dir que m'agrada el que faig.
Tot el que soc, tot el que escric, també el que dibuixo i el que dic, pertany a les dues persones que formen el centre del meu caos. Tot ho dec i ho dedico a en Joan i la Bruna, la meva petita família.