Decapitació

Un relat de: angie

El darrer raig de sol reposa sobre la fulla,
respira,
és mou lentament,
l'acaricia.
El silenci espera el gemec,
el crit mut de follia :
s'alcen els braços i els ulls avergonyits,
la fulla cau,
un cop sec,
el botxí suspira.

Comentaris

  • k no koño[Ofensiu]
    Dante | 17-10-2006 | Valoració: 10

    primer no necesit les teves paraules,segon el escrit no cerca senti , es vol veure la estupidessa humana, de in tentsr cercsr el fsllo per k no soportasm els nostrossssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss, ¨surts guapa a la foto ,kuidat molt

  • gràcies[Ofensiu]
    jaumesb | 16-10-2006

    pel teu mestratge i per cantar a la tardor

  • Botxí[Ofensiu]
    Bruixot | 10-10-2006

    La fulla esmolada
    zac
    recoi com cau
    que cau
    al coll avall avall
    zac
    un instant

    Em pregunto
    que es sent
    quan un sap
    que té el cap
    separat
    del seu cos
    prô la ment
    no ha callat?

    X

  • molt bo[Ofensiu]
    1101ilime | 09-10-2006



    Potser, es la que m'agradat més, i no pel tema, la primera meitat molt més.
    Tot el que fas, es pot posar dins un gran cabàs, i portar a vendre.

  • Cada paraula[Ofensiu]
    Lady_shalott | 07-10-2006 | Valoració: 10

    com un cop de destral.

    Llegir això és un plaer involuntari, instintiu, un tempus d'iluminació fantàstic, desvetlles l'escena creadora d'una realitat metafísica, quasi no formulable.
    Perquè la poesia no està feta d'idees, si no de paraules.
    Et vaig seguint...

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

276968 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com