DECADENT VICHY ?

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Un estiu després de visitar Paris la nostra família va visitar Vichy. Devien tenir uns setze anys els bessons i Paris la ciutat de la llum els va enlluernar. Vàrem visitar tots els monuments haguts i per haver en companyia del nostre gos maltes en Tim. Malauradament aquell any havia mort la meva mare i no ens va poder acompanyar, jo tot el viatge no vaig pensa en res més en com hauria gaudit del viatge.
Si l´any anterior li va agradar tant la Bretanya i el Mont Saint Michele , com hi hauria gaudit de les vacances , però la vida no ens dóna per triar per desgràcia.
El maltes va viatjar per tot Paris inclus als meus braços va pujar a la Tour Eiffel i a l'autocar turístic. I sota l'Arc del Triomf unes xinetes rialleres el varen fotografiar al costat del meu fill, pensant érem francesos.
Però avui no parlaré de París, parlaré de Vichy.
Jo sempre m´ha agradat que els fills coneixen història, ara jo no volia pas que coneixesin solament el Govern de Petain , que cert va ser històric a Vichy, jo sols volia que coneguessin el Balneari , les seves fonts i la seva atmosfera, no l´atmosfera del règim col·laboracionista amb els alemanys no. El Vichy de Napoleó III i Madame de Sevigne . El del palau de Congressos i l´Opera que crec és de darreries del segle dinou. Els xalets imperials , la Belle Epoque amb el vestíbul fabulós de les fonts i la galeria coberta , el parc de les fonts, palaus de la Belle Epoque , això volia que veiessin.
Jo imaginava les dames franceses lluint les millors gales i encara podia com sentir les seves veus, les veus d'un passat .
Però els meus fills eren molt joves i la meva parella no sol estar de romanços antics i no van apreciar gaire Vichy. La van trobar decadent i fora de context.
Sols es van animar una mica quan per sopar a l'Hotel on estaven vàrem menjar exquisidament. La cuina francesa i la de L´ Auverne sí que la troben actual.
No varen tampoc apreciar gaire la vista del hipodrom , van dir era també decadent, en fi
Ara sí que van gaudir de valent amb la música. Un concert a l'aire lliure amb músiques del món els va deixar amb la boca oberta.
En fi marxarem de Vichy , amb la sensació d'un lloc fora del temps. Un lloc que els romans ja hi tenien termes, un lloc tristament celebre en la Segona Guerra Mundial, però un lloc decadent. Menys jo que vaig marxar encantada de Vichy i amb la ferma convicció de tornar-hi alguna vegada però sola.

Comentaris

  • PUBLICAT[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 20-11-2018 | Valoració: 10

    http://www.valldelcorb.info/blogs/contesnadal/?p=2067

    El Vichy et té el cor robat.

    Gràcies.

  • Doncs ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 24-09-2018 | Valoració: 10

    ... a mi m'atrau molt la història i els llocs de visita que descrius.


    Sergi : )

  • Un Vichy si us plau![Ofensiu]
    Nil | 02-09-2018 | Valoració: 10

    Els llocs decadents, demodé o que fan olor a boles de naftalina també tenen la seva gràcia. Per a sobreviure, aquests, s'han de renovar. Però aquesta posada al dia els hi treu romanticisme, autenticitat i sobretot la petja del passat.

  • Cosmoplita[Ofensiu]
    SrGarcia | 01-09-2018

    Jo no sóc tant cosmopolita i no conec altres balnearis que Ax les Thermes, Aix en Provence i la fontcalda (Prat de Compte). M'agrada l'aigua de Vichy; si tinc ocasió hi aniré. Pel que dius, ha de valdre la pena.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

364 Relats

1110 Comentaris

178672 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.