Debades cerco

Un relat de: Montse Farrés Ubach
Debades cerco
signes de la meva identitat
en aquesta casa
que m’habita
-a recer de la nit i del silenci-
plena d’estances, farcides
d’activitats que m’absorbien,
i, enllà de mi
conformaven el meu viure
actiu i trepidant. Roda de vida.
Però des d’ara,
el temps que avança
va tancant portes,
i, aquell àgil ressò, ja és record.

Comentaris

  • Fins aqui![Ofensiu]
    Rubba Bertanero | 31-05-2014

    Aquest poema queda complementat perfectament amb les dues primeres linees de la biografia. M´agrada la gent que es para un moment a la vida, no, ja per recordar, sino per saber a on es troba i continuar, continuar, continuar....... Salutacions

  • Tic-tac[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-05-2014 | Valoració: 10

    El pas del temps com a magnífica excusa per a escriure bona poesia com la teva. L'ahir és el que som. El present va molt de pressa i el demà, ja arribarà. És d'una musicalitat aquest poema que comforta. Una abraçada.

    Aleix

  • doncs és un plaer...[Ofensiu]
    joandemataro | 27-05-2014 | Valoració: 10

    llegar-te Montse. els teus poemes rics en vocabulari i contingut, arriben i transmeten el món interior humà, aquelles grans incògnites amb les que hem de viure i lluitar per trovar-li sentit a tot plegat

    una salutació des del maresme
    joan ;-)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Montse Farrés Ubach

Montse Farrés Ubach

47 Relats

49 Comentaris

18765 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em vaig despertar un dia i vaig dir "Fins aquí!" i des d'aleshores que em vaig posar a escriure, i no he parat, era l'any 2010 i vaig aconseguir la proesa -de la que em sento molt orgullosa- de tirar endavant, i, sortir-me'n, de que es publiqués la biografia d'un amic (que se'n va anar, massa aviat) el llibre-coral "Jaume Juan Magriñà, cor de jazz" de la que vaig tenir-ne cura. Silva Editorial. a l'any 2012
Llavors, com que ja havia engegat, vaig llegir moltissim (ja acostumava a fer-ho) però ara -ben aconsellada per un gran amic escriptor-poeta- amb més interès, als poetes amb lletres grans de casa nostra i, fent un aiguabarreig de tots ells, vaig gosar provar d'escriure poesia, i en poc temps, ja en tenia un gruix considerable. Per contrastar altres opinions em vaig presentar a uns quants concursos, i he estat afortunada, conreant i recollint, una bona mota de guardons al llarg d'aquests dos anys, com també, veure inclosos, altres poemes meus, en diverses publicacions. Entre elles dues a ARC.
Silva Editorial ha apostat per mi i m'ha publicat un poemari "Converses amb ningú" i el vaig presentar el 27 de març d'aquest any 2014 a REUS, la ciutat on visc.
No puc més que agraïr el haver trobat en la poesia, allò que cercava, una eina indagadora de coneixement sobre mi mateixa, que em fa lliure i feliç.