De viatges inesperats: Lúxuria

Un relat de: El noi d'Igualada

En Hank m'ha vingut a veure avui, no sé quants dies han passat des de l'última vegada que en vaig tenir noticies... De fet, millor, m'hagues estat incordiant mentre jo era d'exàmens, i quan en Hank incordia, incordia de debò.

El primer que m'ha dit quan m'ha vist ha estat: -"Tio, no t'ho creuràs... però he tornat d'un viatge als 7 inferns!"

Poseu-vos en la meva situació: no veus a un amic que saps que està força tarat i que de tant en quant se li posa alguna cosa entre cella i cella i sense pensar-ho més, ho fa. I normalment no se li posa al cap llegir Dante Alighieri...

-Hank... vam quedar que si mai ens fotiem bolets ens els fotriem junts!
-Que no, tio! Que no m'he drogat, mira, tot va començar quan...

Quatre hores i mitja després havia acabat amb la història... he de dir que era prou interessant...

Es veu que ell anava pel carrer, camí del gimnàs, quan de sobte va rebre un fort cop al cap i el va envaïr la foscor.
De sobte, va despertar en una sala plena de llum vermella, envoltat de precioses noies lleugeres de roba, i que agafaven amb les mans una barra de ferro amb peses als extrems i es movien sense descans tot fent una espècie de dansa.

-"Gerard, sé que pot semblar collonuda la visió, i de fet, vaig pensar: Mira! M'ha caigut un roc al cap i ara estic al cel! I segur que follo!"
-"Això t'anava a dir, carai quin infern... no?"
-"No, espera, t'explico..."

De sobte en Hank va veure com d'entre totes aquelles noies s'ergia una figura masculina, alta, fibrada i calba com una bombeta.

-"Era Satanàs!"

En aquell moment no vaig poder evitar examinar-li les pupiles a en Hank, igual encara anava morat o algo.
Sense fer-me cas, ell va seguir: es veu que les boniques fèmines seguien ferventment la dansa de Satanàs, quan de cop i volta es van girar cap a en Hank.

En Hank es va enamorar de quatre o cinc noies de cop, però l'agradable imatge mental que es va fer d'ell fent-s'ho amb totes de cop es va esmicolar quan Satanàs li va dir:

-"Va! Agafa la barra! Comencem la penitència!"

De cop càntics infernals van començar a sonar, i Satanàs i les noies van començar a moure la barra amunt i avall, i en Hank, com si estigués controlat per una entitat superior no va poder fer més que seguir-los amb la seva barra.

-"Joder no vegis el que pesava la puta barra, i amunt i avall sense parar tu! Almenys em podia distreure mirant aquells cossos!"
-"Et rapta Satanàs i tu et distreus mirant culs?"
-"Home, alguna cosa havia de tenir de bo, no?"

Però anava passant el temps... i la barra s'anava fent més pesada... En Hank estava esgotat, li feia mal tot i, cito textualment, "em pensava que havia de vomitar els collons i tot!".

En aquell punt, qui sap quanta estona després d'haver arribat allà, en Hank va deixar de pensar en lo bones que estaven aquelles dones per començar a tèmer per la seva vida.
Va ser en aquest punt quan de sobte tot es va parar: els càntics infernals van deixar de sonar, les barres i les noies van desaparèixer i només quedaven ell i Satanàs.

-"Hank, sóc Satanàs, però em pots dir Mario. Diguem, Hank, saps per què ets aquí avui?"
-"Home, potser sí que aquella vella necessitava més que jo seure al metro... però aquell dia havia dormit com el cul i..."
-"Calla! Insolent! Ets aquí perquè ets un pecador! Portes tota la teva vida pecant i ara hauras de complir penitència! Tot just has pagat per la Luxúria, el teu pecat preferit!"

Ja sabia jo que ell se les donava de tio centradet, però que era un pajillero!

-"Joder Gerard, i no pot ser que m'ho digués per tot lo que follo?"
Es va fer un silenci a la meva habitació.
-"No."

Dons es veu que la cosa anava de que ell havia d'estar allà patint fins que s'oblidés de les dones... i aquest era el primer dels inferns...

Ja seguiré un altre dia, que això va per llarg

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer