De viatges inesperats: Gula

Seguim amb el viatge d'en Hank. Un cop acabada la penitència per la Luxúria, que al meu entendre i coneixent a en Hank, és poca, va començar la seva segona penitència.

-"Hank, estas esgotat, vols un gintònic?"
-"Esgotat? Per qui m'has près banyut?! Si esbufego és perquè aquí a l'infern hi fa molta calor!"
-"Això això, tu ves fent punts per la sobèrbia..."
-"Què deies del gintònic?"

Satanàs li va donar un gintònic, que, si sumem la velocitat d'en Hank a beure cubates més les ganes que tenia d'ingerir qualsevol tipus de líquid (i com diu ell sempre: si porta alcohol, cura!) es pot predir que li va durar poc i menys.

Mentrestant anaven caminant pel que semblava una plaça, empedrada de quadrets blancs i vermells, amb una gran xemeneia que treia un fum negre com la nit, i a mode d'escultures diferents estris amb els quals, segons en Hank, es podia fer més mal que amb la tapa d'un piano.

-"Home, Satanàs, tampoc caldrà que ens posem violents! A més jo sóc força sensible quan es tracta de veure sang... i més si es la me..."
-"Calla! Anem a un altre lloc. Per cert, un altre gintònic?"


Anem a veure, si per norma general, no has d'acceptar res d'algú que et pugui fer mala espina, com collons acceptes algo d'algú que saps que és dolent de per si?!

-"Hmmm d'acord! A l'alcohol mai se li diu que no!"

Bé, doncs ja tenim a en Hank amb dos cubates i anant cap a qui sap on.

-"És allà".

En Hank va veure una gran porta metal·lica, amb reixes, que s'obria davant seu. A cada costat un immens minotaure, i al seu davant, un llarg passadís. Van arribar fins a un gran edifici, portes del qual també estaven custodiades per immensos minotaures de color negre.

A dins tot era diferent, de nou aquelles llums de colors vermells, aquelles noies maques per tot arreu, però ara les barres que abans eren de plom eren barres de bar, a mils.

-"Una discoteca? M'has portat a una discoteca?"
-"Més o menys, és una sala de festes. Un gintónic?"

Música, llums, noies, i en comptes d'exercici cubates, la cosa millorava per moments.
Així que va fer un gintónic, dos, tres, quatre... i en Hank va començar a tenir set.

-"Saps aquella set que tens quan et despertes a les 10 del matí que no hi veus de la ressaca que portes? Doncs aquella set tenia jo!"

Es va dirigir a la barra, per cinquena o sisena vegada, ben torrat com anava i va demanar aigua, però aquella cambrera endemoniadament maca li va servir un altre gintònic, que va despatxar en un tres i no res, i un altre, i un altre... i quan ja anava amb dotze copes de més, li va marxar la set.

De cop i volta es va trobar allà al mig, begut, intentant seguir la música, veient com aquells dimonis es reien d'ell, les noies maques l'incitaven a que ell intentés seduir-les, només per riure's d'ell mentres li donaven l'esquena, i de tant en quant, alguna bufa per tocar el que no toca.

De cop va alçar el cap, i va veure Satanàs, mirant-lo amb ulls burletes, i li va dir:

-"Això et passa per beure sense tenir set, menjar sense tenir gana i parlar sense tenir res a dir"

I de cop, foscor.

-"Tio, em vaig aixecar, suposo que l'endemà, amb una ressaca com no n'has tingut mai cap, allò era garrafón amb matarrates"
-"Si, ja ho diuen, els garitos de platja i l'infern són els pitjors llocs on anar a beure..."
-"No te'n fotis!"
-"Si que me'n foto, però bueno, i després què?!"

Després es veu que va venir el dimoni, i se'l va endur cap a una altra banda, però seguirem un altre dia, que es fa tard.