De viatges inesperats: Avaricia

Un relat de: El noi d'Igualada

-"Si et pregunto on anem... quedo com un imbècil, no?"
-"A tu què et sembla, Hank?"

A en Hank li petava molt que li repetís el nom una i altra vegada, era com si fos un nen petit que no sap ni fregar-se el cul.

-"Doncs em sembla que sí"
-"I perquè preguntes, capullo?"

"No et caurà un roc al cap, no, filldeputa" va pensar en Hank. Ja us dic que quan vol en Hank pot ser extremadament violent, però tampoc és ruc, si no li obres al cap a algun urbano alguna vegada no és per falta de ganes, el mateix deu passar amb Satanàs, suposo.

Mentres en Hank pensava què collons havia passat perquè ell fos allà mentre una colla de malparits van pel món fotent el que els surt dels collons, esclavitzant, matant, violant i posant multes per aparcar malament, van arribar a una gran sala.

-"Tio, allà al mig només hi havia una tragaperres gegant!"
-"Home, ja t'agraden a tu les tragaperres, no?"
-"També m'agraden les dones i els cubates, i mira com havien anat els dos "stages" anteriors..."
-"Stage? Carai Hank, hem estat practicant vocabulari?"
-"No, he estat jugant a la consola, però al que anem, la tragaperres"

Això, que hi havia una tragaperres gegant, i marcava 20 Euros de premi. Es veu que ell podia jugar, i podia guanyar, però també podia perdre: si perdia més del que guanyava, es a dir, quedava per sota els 20 euros, cada céntim seria una fuetada que li donaria la cosa que li fa més ràbia a en Hank.

-"La cosa que em fa més ràbia? La meva ex ronda per aquí?"
-"La teva ex fuetejan-te et posaria calent, et fuetejarà allò"

"Saps què era allò Gerard?! Saps què era?!"

Sense temps a que pogués respondre, en Hank va cridar-ho als cuatre vents:

"Era una puta ampolla de Bitter Kas gegant!"

-"Satanàs, ets un cabronàs de cuidado!"

Primera fuetada.

A hores d'ara us deveu preguntar què li passava a en Hank si decidia no jugar, doncs segons ell passava que l'inflaven a hosties l'ampolla de Bitter Kas, Satanàs, els cuatre genets de l'apocalipsi i la Pantoja vestida de làtex, tocava jugar.

Primera jugada: llimona, llimona, cirera.

-"Puta cirera!"

Vint fuetades.

Segona jugada: diamant, diamant, foto de Satanàs.

-"Hòstia! Què és el Satanàs?"
-"El Satanàs és que et foto una patada al cul perquè en tinc ganes i et serveix de comodí"

Una patada al cul. 23.80 €.

Llavors en Hank va preguntar què passava si guanyava, i passava que cobrava el que guanyava, i si acabava per sobre dels 30 euros es podia tornar de les fuetades a l'ampolla de Bitter Kas, o plantar-se. En cas de perdre-ho tot, la seva ànima passava a ser propietat de Satanàs de dilluns a divendres, els caps de setmana els podia passar amb l'ampolla.

En Hank va anar jugant, guanyant i perdent durant hores, intentant superar els 30 euros per poder-se tornar "a la puta ampolleta".

Després de moltes tirades, 180 fuetades i vuit patades al cul, amb 25.80 euros va exclamar:

-"Ja us poden donar pel cul! A tu i a la puta ampolleta dels collons!"
-"Bé, tres fuetades més per malparlat i haurem acabat!"

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer