De viatges inesperats: A cagar

Un relat de: El noi d'Igualada

"Un dia fuimos a volar en un solo paracaídas, uno solo va a quedar volando a la deriva..."

Es veu que en Hank ja no recorda res més del seu viatge als inferns, a més, diu que cada vegada recorda menys coses sobre aquell viatge, com el foc que va cremant poc a poc el paper del tabac, un foc fatu li està cremant la memòria del viatge.

-"El foc fatu dels putos porros deu ser..."
-"Que no joder! Si fossin els canutos no recordaria ni el planeta on visc!"
-"Mira Hank, deixa-ho tio"
-"Els porros?"
-"No. Si. Bueno, el rollo dels inferns"

Feia molt que no veia a en Hank quan va venir a explicar-me que ja no recordava res del seu viatge, així que li vaig preguntar com li anava la vida, la típica pregunta, vamos.

-"I què, com va tot?"

En Hank em va dir que era feliç, una putada.
-"Una putada?"
-"Si, rutina, sense problemes, sense imprevistos, la vida segueix el seu curs, una puta merda. Vaig mig enamorat d'un rètol d'aquells on hi posa en nom del carrer, però crec que caurà i l'hauràn de canviar, i ja no serà el mateix, i merda".
-"Mig enamorat? Quan no vas enamorat perdut tu? Ja veig que estàs amb síndrome d'abstinència..."
-"Ahir no vaig beure!"
-"Dic de follar, tarugo!"
-"Ah, no, ahir tampoc vaig follar. I tu què, com va tot?"
-"Jo escric sobre tu, tu no escriguis sobre mi!"

"Hay una calle que lleva tu nombre en la ciudad del viento..."

En Hank m'ha explicat que avui ha somiat, quina notícia. Es veu que ha somiat que estava ves a saber on, era dins una sala on projectaven una película però en plan casero. Una noia se li asseia al costat, bé, de fet no se li asseia al costat, se li mig estirava com qui busca un coixí. En Hank, després de notar com el seu cor apallissava amb un bat de béisbol el seu cervell, li donava un petó. El primer.

-"I saps què em diu quan li acabo de donar el petó?"
-"Porc?"
-"No. Que ella baixarà per les escales perquè es vol estalviar el moment tens de baixar junts per l'ascensor. I marxa."
-"Xato, si no vols que et passin aquestes coses, fes de prota a una peli de vampirs adolescents o tingues més pasta que escrúpols."
-"Que no, que no és això, el cas és que..."

I llavors em va explicar que un altre dia, cosa d'un parell de setmanes abans, ell havia somiat com la mateixa noia el trobava vés a saber òn, l'agafava de la mà i l'estirava corrent entre un munt de gent fins arribar a una cuina. On era ella qui li donava el petó.

-"Veus, aquí podies tapar el repicar dels collonets amb soroll de cassoles!"
-"Per no follar no follo ni en somnis, vull dir que tampoc va ser necessari..."
-"No serà tant."

"Vidas que dejé cruzadas vienen encendiéndose..."

En Hank dóna molta importància als somnis, ell viu els seus somnis buscant el seu destí, o una collonada d'aquestes que diu ell. El fet és que ara està perdut, ofegant-se en una estúpida felicitat absurda. Trenqueu-li el cor, destrosseu-li l'ànima, deixeu-lo viure.

Comentaris