De viatge

Un relat de: Llum d'Estels

Són dies de descans i de repòs. Des de la meva estança a pensió completa i amb boniques vistes al mar, comtemplo la serenor de la platja. M'han portat el sopar a l'habitació, he pres el postre i m'estiro al llit per recuperar forces, llavors, amb la calma del moment, recordo el camí que m'ha dut fins aquí.

Després d'haver trencat amb la Natàlia i quan, per fi, les vacances es feien realitat, tenia molt clar que volia fer un viatge. ‘Canvia d'aires, és el millor per desconnectar' em deien els amics. ‘Surt i trenca amb la rutina' em deia la família. Tot eren veus que m'animaven a fer les maletes i desaparèixer una temporada, així que, servidor, que és fàcil de mena, els va fer cas amb obediència gairebé religiosa. D'entrada no semblava que hi hagués gaire complicació. Mitjançant una agencia de viatges, on tot eren facilitats, vaig contractar un paquet turístic i jo només m'havia de preocupar de relaxar-me i de disfrutar. Però, els plans no van sortir exactament com estaven ideats, sinó que van cobrar vida pròpia, es van anar torçant i, finalment, he acabat en un destí completament diferent del inicialment marcat.
De tornada de l'agencia de el cotxe diu que prou. ‘No, malparit. Ara no!'. A buscar un taller obert en ple mes d'Agost! Quan finalment el trobo em diuen que la broma puja més de mil euros. El cotxe em cal per treballar. Què haig de fer, doncs?. No hi ha més volta de fulla. Els diners de la reparació es mengen bona part del pressupost per l'estiu, així que si vull mantenir en peu el meu viatge he d'aconseguir calers per alguna altra banda. Em decanto per la solució còmoda i ràpida: demanar un préstec amb interessos abusius i sortir del pas com sigui. Dit i fet, però, un parell de carrers més enllà del banc, un individu m'amenaça amb una navalla i em pren la pasta que no feia ni cinc minuts que m'engreixava la butxaca. Ara sí que la meva economia no es pot permetre més equilibris i la idea del viatge contractat definitivament fa aigües. Emprenyat, enrabiat i abatut em dirigeixo cap a l'agencia per anul·lar el viatge i, en fer-ho perdo la paga i senyal que ja havia abonat.
Davant les dificultats intento donar-me ànims: ‘Són paranys que et brinda la vida per fer-te més fort'. Això mateix. Endavant. Un parell de contratemps no em faran abandonar tan fàcilment. ‘Si he dit que viatjaria és que viatjaré i res ni ningú ho podran impedir'. L'endemà em compro una tarja multiviatge i em passo tot el dia amunt i avall. Primer els ferrocarrils, després l'autobús, seguidament el metro i, per acabar, agafo el tramvia. ‘Qui no viatja és perquè no vol'.
L'invent, però, no m'acaba de convèncer. He donat més voltes que una baldufa i no aconsegueixo enganyar al meu ego; ell ho sap: això no és ben bé viatjar. S'ha fet tard. Cansat de tot un dia d'activitat m'adormo amb la promesa ferma que al matí següent buscaré una altra sortida que sigui més digna pel meu problema.
Em llevo aviat i mentre esmorzo repasso les pàgines d'un diari vell. Per l'atzar de la vida em topo amb un anunci d'un curs accelerat que garanteix l'aprenentatge de les tècniques bàsiques per dominar els viatges astrals, i immediatament penso: ‘Aquí hi és la meva salvació: si el meu cos no pot viatjar que ho faci el meu esperit'. No m'ho rumio gaire i hi inverteixo totes les meves energies i els pocs recursos que em queden durant una setmana sencera.
Amb el diploma sota el braç i els coneixements ben adquirits corro cap a casa, m'estiro al llit i em disposo a viatjar tant com em plagui. Per començar m'he proposat visitar la veïna del quart que no està ni molt menys de mal veure i, amb una mica de sort, potser la trobo sortint de la dutxa. Però ja se sap que els principiants no tenen prou domini de la tècnica i en el meu cas servidor és especialment maldestre. Passo ràpidament pel quart però no sé com nassos aturar-me i surto disparat de l'edifici. He perdut el control i no paro d'enlairar-me més i més. Ara recordo que a la classe de navegació em vaig quedar clapat. Aviat veig la terra com una immensa bola blava i de poc em foto de lloros amb la lluna. No m'ho puc creure estic viatjant pel sistema solar, això sobrepassa les expectatives més agosarades dels viatgers més aventurers. He triomfat! Ara sí que el meu ego es pot donar per satisfet! El lleuger problema, però, és que vaig directament cap a l'enorme bola de foc que és el nostre Sol i no sé com m'ho faré. Per sort, quan estic ben a prop i sembla que acabaré els meus dies socarrimat, de la cremada torno d'immediat, desfent tot el camí d'anada, gairebé a velocitat llum. L'aterratge tampoc el tinc gens dominat i l'entrada al cos ha estat tan violenta que caic del llit, em copejo el cap amb la tauleta i se m'enfonsa l'espatlla contra el terra. El resultat: ingrés a l'Hospital del Mar amb trencament de clavícula i traumatisme cranial.

I així és com va anar. Després de l'operació em van portar a planta i com us deia ara puc, per fi, gaudir d'una mica de tranquil·litat, amb tota mena d'atencions i en un lloc on em sento segur dels perills de l'estiueig. A més, de resultes de tot plegat, he fet un nou amic. És el company que comparteix habitació i que només veure'm em va dir: ‘Noi, quin viatge t'has fotut, no?'

Comentaris

  • Avui fem un viatge especial![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    PARTICIPA!

    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de Llum d'Estels

Llum d'Estels

9 Relats

37 Comentaris

15861 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
per qualsevol cosa: atvalls@gmail.com