Cercador
DE VEGADES...
Un relat de: aurora marco arbonésDE VEGADES...
Quan el blau del cel l’apaga
I el sol s’enfonsa vermell,
em creuo amb ombres humanes
pels carrers de la ciutat.
I veig...
ulls entristits,
cossos cansats,
llavis decebuts,
mans buides,
pells esporuguides.
I em fa mal el dolor dels altres.
Però...
I si les ombres fossin miralls?
Si fos MEVA la tristor dels ulls,
el cansament del cos,
la decepció dels llavis,
la buidor de les mans,
la por arrapada a la pell?
Potser és això... potser sí.
Em fa mal el patiment de tots.
Aurora Marco – 29 febrer 2017
Quan el blau del cel l’apaga
I el sol s’enfonsa vermell,
em creuo amb ombres humanes
pels carrers de la ciutat.
I veig...
ulls entristits,
cossos cansats,
llavis decebuts,
mans buides,
pells esporuguides.
I em fa mal el dolor dels altres.
Però...
I si les ombres fossin miralls?
Si fos MEVA la tristor dels ulls,
el cansament del cos,
la decepció dels llavis,
la buidor de les mans,
la por arrapada a la pell?
Potser és això... potser sí.
Em fa mal el patiment de tots.
Aurora Marco – 29 febrer 2017
Comentaris
-
Tens més raó[Ofensiu]aurora marco arbonés | 18-03-2017
que una santa, Montseblanc. Febrer té 28 dies. Ja veus com tinc el cap.
-
És molt cert que...[Ofensiu]Montseblanc | 15-03-2017 | Valoració: 9
...tal com ens sentim nosaltres, veiem als demés. I si estem tristos, tot el que veiem té un caire trist. I si estem alegres, tot ens sembla que té una cara bona. Però hi ha fets objectius que no poden tenir dobles interpretacions, aquests són els que ens fan patir tant sí com no, per molt que ho vulguem mirar per un altre costat.
Gràcies per un poema ple de raó i sentiment.
(per cert, aquest any febrer tenia 28 dies...)
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
251274 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS