De tu em parlen

Un relat de: Lehnri
De tu em parla el verd dels arbres
i ses branques entendrides agitades de passió
quan desperten en carícia de bufarda
per un aire entossudit, en suspensió.
Teves puntes dels cabells entremaliades
que tintades d'un quars negre mineral
a caprici d'unes serps endiablades
són el ritme intempestiu del foll Mestral.
D'aquest so de violentes com onades
al del riu que de tu em canta l'aigüerol
quan veloç deixa el corrent enjoguinar-se
entre esquitx que petoneja el llimerol.
Com somriure que tan ample s'allibera,
és esclat de la Vida en els teus llavis.
Sinuosos de sensual veu llibertària
i petons tan desitjosos que me'ls clavis.
Teu somrís és l'harmonia de fondària
ressonant a l'univers més ben creat!
L' esperit meu atordit de tan grandària
quan jo home, sol i boig, t'he imaginat!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: