DE TOTS COLORS

Un relat de: berguedana
En aquell matí primaveral va entrar a l’oficina el nostre cap acompanyat d’una nova adquisició, la Rosa, que anava enfundada en un vestit cenyit vermell passió, que no hauríem pas pogut encabir en cadascuna de les treballadores que, en aquelles hores matineres, no sabíem si estàvem veient una peli de l’agent 007 o si tot era una il•lusió òptica. Ara, això sí, vam aixecar la mirada totes a l’hora i la vam tornar a abaixar donant un cop d’ull a les nostres cintures comparant les mides amb les del nou fitxatge, que vam suposar que més aviat faria una tasca de “control”, que només afectaria a la posició del nostre cap cot, i dels dits teclejant sense parar aquelles notícies que anaven arribant per mitjans diferents a la nostra redacció. Altra cosa no podia fer perquè les limitacions eren evidents i de tant en quant, anar a passejar amb el cotxarro del nostre cap per airejar-se.
Al cap d’uns mesos ja no la vam veure més. La desfilada de modelets havia acabat per a nosaltres però li havien donat un bon rèdit. Havia pujat de categoria. Un director general se n’havia encaterinat.
Però el nostre cap no es va pas deprimir. De seguida va aparèixer amb la Petúnia, com si res hagués passat. Semblava que vindria a fer la mateixa feina. El cos encara el tenia més sexy que la Rosa. I ens va omplir de colors i combinacions de peces de roba al despatx: rosa, malva, verd, blau... Utilitzava uns tons més pastel. El nostre cap la repassava amb la mirada d’una manera que li sortien els ulls d’òrbita i la voltava sempre com un borinot.
Sort que al cap de mig any, la Petúnia va desaparèixer perquè havia trobat una feina a la competència on li triplicaven el sou.
No vam estar gaire temps sense supervisora perquè el nostre cap ens va presentar un matí la Violeta, que tenia un atractiu molt especial.
Quan vaig arribar a la feina, després de les vacances, tot havia canviat: la nostra cap era la Violeta, molt qualificada, i vam enterrar per sempre les dones florero i els caps verds.


Comentaris

  • Sort que el passeig...[Ofensiu]
    Romy Ros | 25-03-2020 | Valoració: 10

    De dones florero finalitza! La Rosa, la Petunia fins arribar a la Violeta... però més alegra saber que els caps verds es tornen neutres! Felicitats per aquest relat tan ben trobat. Una cordial salutació, berguedana des de un indret osonenc !
    Romy Ros

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de berguedana

berguedana

56 Relats

125 Comentaris

30680 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
La meva afició per l'escriure ve de l'ensenyar a escriure.
M'he jubilat aquest curs després de treballar 42 anys de mestra.