De somriures a un euro

Pobre Hank, encara segueix capficat amb la conversa que va tenir fa uns dies... Tot i que avui l'he vist algo millor quan ha passat per casa aquesta tarda, he aprofitat l'ocasió per fer una mica de memòria d'aquells moments de bogeria que té en Hank molt de tan en quant, moments d'aquells que qualsevol persona té en els seus pitjors malsons (moments de fer el ridícul de mala manera), però per a en Hank aquests moments són els millors.

Recordo un dia...

Estàvem tornant de festa cap a casa, la nit havia estat boja, a les 4 tant en Hank com jo haviem perdut la conta de cubates, xupitos, cerveses i porros.
Llavors eren les 7 del matí, els metros anaven mig plens amb gent que anava a treballar, o tornava de festa com nosaltres.

-"Joder Gerard, has vist quina mala cara que porta aquesta gent?"
-"Si... quan t'aixeques a les 6 per anar a treballar acostumes a portar cares similars..."


En Hank es va quedar quiet, mirant-los, i pensant. No m'agrada quan en Hank pensa d'aquesta manera, és que està tramant algo, si estàs al costat seu quan ho fa passes a desaparèixer, fins que torna:

-"Ja ho tinc!"
-"Què vas a..."

Massa tard. En Hank havia tret un nas de pallasso de color verd que duia a la jaqueta texana (Si, aquella jaqueta que es va posar el dia del Kilombo), se l'havia posat al nas i ja caminava amb pas ferm cap al centre del vagó.

Al centre del vagó hi havia una noia d'uns 25 anys, alta, rossa i amb el cul apretadet (demano disculpes per la descripció, però doneu gràcies de que me'n recordo de que era alta i rossa) i al seu costat una dona, les dues llegint un diari.

En Hank no en duia cap de diari, però a ell no li feia falta, es va posar enmig de les dues, amb el nas de pallasso posat, va girar el cap i va mirar a la cara a cada una de les fèmines que tenia al costat, mentres somreia i aguantava i fullejava amb les mans un diari imaginari.

La noia jove li va tornar el somriure, ell li va picar l'ullet i va mirar cap a la dona, en aquell moment si hagués pogut llegir el que pensava en Hank segur que seria una cosa com:

"I aquesta vella? Perquè collons em mira amb aquesta cara de fàstic? Puta retrògrada! Que et follin zorra!"

Li va somriure i li va dir adéu amb la mà, ella seguia amb la mirada de fàstic.

En Hank es va dirigir cap a uns seients, havia trobat una nova persona a qui fer riure, una noia que jugava a la Nintendo DS fent petar globus, en Hank, en silenci com fins ara, es va posar a emular amb les mans les explosions dels globus que la noia anava petant... Quan va aconseguir que ella rigués li va dir adéu amb la mà i li va bufar un petó. Havíem arribat a Badal.

Es va acomiadar de la gent del vagó com ho fan els actors de debò, saludant enèrgicament i fent la típica reverència. Tímidament, unes cuantes persones del vagó li van fer adéu amb la mà, alguns fins i tot amb un somriure.

Les portes s'estaven obrint, i li vaig dir:

-"Estàs molt boig tio, però que molt!"
-"Ei nano! Has vist les cares que portàven quan hem pujat? Jo només els he fet riure una estona, què té de dolent això?

Quan va acabar de dir això una dona el va cridar des del vagó, estirava la mà dreta i entre l'index i el polze tenia un Euro, li oferia a en Hank.

En Hank va riure, va fer que no amb el cap i va fer un gest d'agraïment.

De camí a casa vam passar per davant d'un bar-restaurant que té vidrieres, en Hank va mirar cap a dins i es va enamorar d'una cambrera que estava escombrant el local, posant-lo a punt pels esmorzars.

Va agitar els braços amb força, encara duia el nas de pallasso posat, i va saltar, tot per aconseguir que la noia el mirés. Finalment el va mirar i ell va somriure, li va dir hola amb la mà i li va bufar un petó!

Ella va respondre amb un hola amb la mà i un somriure, i quan va veure que en Hank no entraria a violar-la ni a robar-li, li va tornar el petó.


En Hank havia actuat com un puto llunàtic, fent l'imbècil sense motiu aparent, més enllà del que unes copes de més et puguin fer fer en un moment donat.

Estic segur que aquella gent del metro, o la noia del bar, es van prendre el matí d'una altra manera.