De somnis: 1-Somiar en color o en blanc i negre

Jo, com tu, també somnio en color i, a més, puc escollir de la paleta els tons que més m´agraden. Ningú no m´ho pot prohibir.

A tot el teu relat hi és present el color. Felicitats!

En descobrir el teu espai, les temptacions han estat tantes que per un moment m'ha costat decidir quin obria primer... però en veure el títol d'aquest, m'ha quedat clar de seguida per quin començaria.

La pregunta que planteges al principi ha estat motiu de comentaris amb amics i companys i les respostes han resultat tan variades, que m'han sorprès. La teva em sembla rotunda.
I el relat que la precedeix, ben escrit i molt clar, suggerent i per suposat, ben acolorit!

Encara que no literalment, he descobert un cert lligam entre aquest escrit teu i un altre meu; les coincidències d'aquest tipus m'agraden molt, perquè em fan sentir més propera, tot i la desconeixença, a l'altra persona. Em permets que te l'ofereixi i així pots opinar tu també? Es tracta de Desitjos des de l'obscuritat i em sembla que tu l'entendràs perfectament i t'hi sentiràs a gust.

Ha estat un plaer llegir-te! Per tant, tornaré...
De moment, t'envio una abraçada per celebrar que t'he descobert,
Unaquimera

de fet, jo en sóc un, el somni d'una ment, una invenció que viatja per l'espai i el no temps. Vaig néixer ara fa uns vint anys, i he viscut en un lloc fosc que no sé descriure, i és ara, en aquestes pàgines que començo a veure alguna llum.
Agraeixo el teu comentari, i recorda, no cal que em valoris, no es pot valorar un somni, però sí comentar-lo.
M'ha agradat que coincidim en alguna cosa, de fet, en el meu món, els somnis son la porta a una nova dimensió, on tots els humans estan comunicats, i aquells que dominen el seu secret, entenen millor el seu camí.

Gràcies.

Xolnir, el vell de Groc

A mi també em fascina aquest món dels somnis, i com diu el Ferran (darkman), quan la gent diu que no ne té (de somnis vull dir), me'ls mire una mica de gaidó, encara que sembla que tots tenim, el que passa que moltes persones no se'n recorden al no despertar-se quan el somni encara hi és recent.
La història que ens contes és molt interessant, i jo tampoc no me l'havia preguntat mai. No era conscient, fins que un dia vaig llegir un article en una revista i vaig mamprendre a fer-me-la jo també. El cas és que físicament els meus somnis són en colors, com la vida real, el que passa és que com apunta el darkman, això que ell diu "somnis transparents" jo ho definiria d'una altra manera. És com si tingués una mena de clarividència, que pogués llegir els pensaments dels altres, que adivinés el que va a venir després... No sé si m'explique, però el que vull dir que és un món fantàstic, al que, nosaltres que tenim la dèria d'escriure, li podem treure molt de profit.

Una forta abraçada!

FRANCESC

I moltes gràcies per llegir-me i comentar-me

I no se si és cert, que quan recordes un somni és que t´ha quedat en el subconscient perquè en la fase de la son que pertoca als somnis t´has despertat. Si és aixi, benvolguda despertada perque gràcies a ella has pogut escriure aquest relat tant ben descrit i ha endinsat al lector ( o sigui jo) dins un matalàs imaginari de colors. També t´haig de felicitar pel dibuix de la bio, doncs em te atrapat.

Joan.

Estic segur que hi ha gent que no sap valorar els somnis, ni si els veu en colors o en blanc i negre, de fet, hi ha gent que diu que no somia, i jo me'ls miro i penso, quina pena xic, jo sí que ho faig, i no sabria dir-te ara si puc estar-ne segur del tot si tots els meus somnis son en colors, penso que no, que n'hi ha en colors i n'hi ha que sols són transparents. Has pensat mai en els somnis transparents? Són com si jo fos el somni i algú em somies a mi, o jo estigués dins d'un altre somni no meu. La veritat és que aquells matins o després de la becaina, em desperto més fresc.
Bon relat, curiós i agradable de llegir.

Una abraçada.


Ferran

Sé que potser és massa agosarat dir això, però el teu dibuix a la biografia, la teva biografia, i els teus relats em recorden una mica a... Dalí!

I només t'ha faltat que parlessis de somnis daurats!!!

Enhorabona pel relat!

Magnífic el teu relat perquè ens ensenya que aprenem amb allò que vivim i experimentem!!! Quantes vegades m'han preguntat en quin color somnio i no he sabut que respondre? Moltíssimes! Posar colors a la teva vida és positivitzar-la, posar colors a les teves paraules és voler transmetre-les amb felicitat i posar colors al cor de la persona que estimes és voler estimar-la amb autenticitat i per tota la vida. Així doncs, tot allò que escriguis, pensis, sentis, imaginis, i somniis, fes-ho amb colors perquè això és vida i alegria alhora. Potser ens costa més imaginar-nos el color de la tristesa, del desamor o del desencís o del engany per ser sentiments negatius o potser ens és extramadament fàcil associar-ho amb el negre. Jo només, et demano que no ho facis i abandonis aquest color. Mira cada color en cadacuna de les seves tonalitats i deixa que els teus ulls també brillin cada dia amb diferenta tonalitat. Gràcies per les teves paraules!