De rodes a rodes

Un relat de: Mena Guiga
Baixa una dona vorant la cinquantena per un carrer, amb la bicicleta un pèl i dos desballestada. El fred de mitjans desembre no carda abrivadament. Per això els guants molesten, àdhuc la bufanda, i es pot dur l'anorak amb la cremallera abaixada. I somriure sota un sol feble que feia unes setmanes marcava encara més el groc de les fulles d'un arbre a tocar, un ginkgo biloba, que mostrava cada fulla-ventall d'aquell color. Però ja esfullat, el cicle continua. I mentre està per pedalar i observar i pensar això, els ulls de la dona amb velocípede s'aturen uns instants en una àvia amb una acompanyant.

La dona gran mostra un cap blanc amb cabells fins les orelles, un blanc nuclear potenciat per algun producte perquè tot sovint una mania de ruixar-s'hi colònia acostuma a tornar-los d'un tirant a ros esmaperdut fals amb un polsim de sordidesa. La dona de cara esdevinguda escurada i angulosa. Jersei fet a mà amb punt alt, amb llana de basar oriental, de ben segur. Pantalons gris fum, que són soferts. Sabates com sabatilles de nena-nina gimnasta de vés a saber quan. Toves, important.

La dona gran, que de cop, com fent bretxa a una tristesa monòtona, exclama:

-Em passegen i m'agrada. No se'm passegen pas!

I riu perquè ha jugat amb mots i significats importants.

La de cap a mig segle continua el trajecte cap al mercat mentre la de quasi el segle, en una cadira de rodes de colors, pintada barruerament per infants, segueix el seu camí, amb la filla que la visita cada dia i que malda perquè vegi la llum de l'alegria cada dia.

Comentaris

  • Jocs de paraules[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-12-2014 | Valoració: 10

    Ets la gran mestra del joc de les paraules. Parxís de lletres i l'oca de les frases fetes. Una meravella de relat, que cal rellegir un parell de cops per assaborir-lo i descobrir nous matisos que shavien amagat. Ets increïble! Una forta abraçada, records a la Tanga i bon Nadal!

    Aleix

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-12-2014 | Valoració: 10

    El trovo molt ben escrit

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434363 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com