Cercador
De quin color eren els teus ulls?
Un relat de: SweetInnocence- Compartir:
Ahir vaig trobar-te,
vaig veure´t de nou
en aquella última fotografia
que tantes llàgrimes m´ha arrencat.
Vaig trobar-te
i vaig guardar-te
sense mirar-te,
en un acte rutinari.
Llavors, al tancar-te al calaix,
vaig adonar-me´n:
No et recordo.
Sé qui vas ser,
com no saber-lo,
sé que va passar
entre els nostres cors,
com oblidar-lo,
però no et recordo.
Quan sento aquelles cançons
que tant m´entendrien,
m´enyoro d´alguna cosa
que no sé ben bé que és,
i em pregunto
quin era el tacte de la teva veu,
quina olor et feien els cabells.
No ho faig de mala fe,
intentar recordar-te
és una d´aquelles coses
que es donen sense avís,
com quan el mar
dibuixa carícies a la sorra,
i els nens les trenquen
per fer castells.
Sé que eres més alt que jo,
i que tenies quelcom especial,
un d´aquells tocs màgics
que atorguen exclusivitat al portador.
Però no sé
què era exactament
el que em feia embogir de tu.
El somriure era bonic,
com una sortida de lluna,
i tenies un ànima guspirejant.
De vegades semblava una jaqueta,
per això de que em quedava quieta,
penjant de les teves ninetes...
ninetes...
de quin color eren els teus ulls?
.
.
.
I, aquest matí, al anar al port,
ho recordat tot:
Perquè avui el mar
era del color dels teus ulls,
i el vent acariciava les veles
amb l´accent de la teva veu.
Comentaris
-
aprendre a escoltar[Ofensiu]jaumesb | 24-04-2008 | Valoració: 10
és aprendre a viure i a sentir
-
El color dels records[Ofensiu]Unaquimera | 05-03-2008 | Valoració: 10
De vegades, els records juguen a amagar des del passat i ara ens deixen entreveure una part, ara desapareixen darrere de qualsevol detall present que distreu la nostra atenció...
En altres ocasions, sense deixar-nos conèixer la raó, es presenten nus com un infant tot just nascut, com si fos ara mateix que els veiem per primer cop, que els sentim i els descobrim, que els olorem i ens commoguem...
Un poema amb sentiments continguts, que contempla el pas del temps i els seus efectes sobre la pell de la memòria.
T'envio una abraçada del color del mar en un dia de sol,
Unaquimera
-
El mar...[Ofensiu]Kyra | 17-02-2008
M'ha encantat el final, quan el mar duu al pensament tots aquells records que es creien oblidats...
Perquè tan sols hauríem d'oblidar els mals moments... i recordar tots aquells que algun dia ens van fer somriure.
Fins aviat.
Kyra
l´Autor
67 Relats
95 Comentaris
55891 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Vaig néixer una nit d´octubre a Barcelona, al 1989... i vaig quedar per sempre més enamorada del mes i la ciutat."Guarda siempre en tu corazón un lugar para los sueños"
No hi ha molt que dir sobre la meva vida, només que sóc una noia com qualsevol altre, i que des que era petita, quan estic trista, acostumo a deixar anar els meus sentiments sobre el paper.
No crec que escrigui massa bé, però això d´escriure és una necessitat a més d´una passió, i un cop escrits acostumo a penjar-los aquí (si són en català) o al meu blog: www.vibracioneslunares.blogspot.com (si són en castellà).