De qui fou la culpa? De la pluja, del tabac...

Un relat de: mar - montse assens


En Manel es delia per fumar aquells cigars tan gruixuts que ella li enviava secretament des de l'altre costat de l'Atlàntic. Una capsa el primer dia de cada mes.
Aquest 1 de gener plovia a bots i barrals. Passaven les hores i el missatger encara no havia arribat.
En Manel s'impacientava. L'addicció a aquells cigars era tan gran que mataria per obtenir-los, si no fos que els rebia puntualment des de feia tres anys. Ella ho sabia, però ja estava farta d'aquest compromís que cada cop li costava més complir, perquè no era fàcil treure tabac del seu país.

Nerviós, recorria el passadís. S'entretingué una estona a mirar el trànsit, caòtic per culpa de la pluja i d'un motorista que xocà contra el semàfor produint així un curt circuit.

Els cotxes s'apilonaven mentre el policia intentava posar ordre sense aconseguir-ho.
Una ambulància va arribar amb dificultat i s'endugué el motorista, que estordit pel cop no parava de dir: On és el paquet? És important, ha d'arribar avui!
El policia recollí el paquet del mig d'un bassal i s'encarregà de dur-lo al destinatari d'aquella adreça mig esborronada a causa de l'aigua. Era just allà, a 50 metres.

La pluja seguia caient intensament com havia fet durant tot el dia.
En Manel contemplava l'enrenou des de la finestra de la sala que donava al carrer. Observà que un policia es dirigia a casa seva amb un paquet a la mà. Obrí la porta de seguida i allargà la mà cap al paquet.

L'adreça era confusa i el remitent il•legible, però sabia que era per a ell.
Sense més ni més, va donar les gràcies, agafà el paquet i tancà la porta.

Al cap d'unes hores, l'ambulància rebia avís per tornar al mateix lloc i recollir un home. Va arribar mort a l'hospital.

L'autòpsia determinà que morí a causa d'un verí que havia inhalat.
La policia va buscar el culpable d'aquella mort sobtada, però al final el cas es va tancar sense resoldre.

***
Relat per a participar al concurs ARC 2011 de microrelats a la ràdio de temàtica Sentiments i que a l'abril de 2012 és: "CULPABILITAT"

Comentaris

  • Autorització d'edició[Ofensiu]


    Benvolgut/uda relataire:

    Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.

    La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada aquest mes d’abril, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: