De quatre grapes

Un relat de: Jam Malson
Sense perdre el temps en trencaments de gel ni prolegòmens de caire romàntic, tan bon punt hagin entrat a la sala d’estar es desfarà del vaporós vestit fent-lo lliscar sensualment cintura avall. I de forma desvergonyida, tot seguit es passejarà només en calcetes. D’aquesta manera esvanirà qualsevol petit dubte. Les evidents intencions d’iniciar un joc sexual el més aviat millor quedaran exposades davant la mirada del Genís, que atònit per la inesperada immediatesa de la sensual desfilada restarà embadalit sense poder articular ni una sola paraula. Serà l’encesa mirada de desig la que parlarà per ell. Els pits voluptuosos i el ventre setinat, el petit melic, les natges de generosa carnositat, l’entrecuix provocador... absolutament tot en ella farà despertar-li l’impuls de besar-la i acariciar-la; el desig d’endur-se-la al llit; el desig de xuclar-li un mugró i tot seguit l’altre; el desig de treure-li les calces i descobrir si va amb el pubis depilat a l’estil clàssic, americà, brasiler o integral; el desig d’obrir-la de cames i assaborir-la cuixes amunt fins a endinsar la llengua en la febril i humida figa.

“L’únic que faràs serà mirar-me?” preguntarà sobtadament, fent despertar el Genís de l’estat d’embadaliment.
“Ai... No... Perdona! Estava pensant... si podria fer-te una foto. Ja saps, per immortalitzar aquest bellíssim moment.” respondrà el Genís, comportant-se com un d’aquells neoesnobs consumidors d’art gastronòmic, l’afany exhibicionista dels quals fa que en un restaurant de cuina avantguardista no puguin estar-se de fotografiar el plat d’exquisides viandes instants abans de cruspir-se-les, el profit afegit de les quals n’és el fet de lluir-les immaculades quan pengen a la xarxa la prestigiosa fotografia, sempre acompanyada d’algun enginyós comentari per tal de suscitar enveges.
“Ara vols una foto?” preguntarà amb cara de múrria i mirada juganera. I després de fer-se la pensativa durant dos segons escassos, li dirà: “Va, fes-me-la... però d’esquena.”

El Genís acceptarà l’oferiment i satisfet traurà el mòbil de dins la butxaca del darrere dels texans i el prepararà per capturar la tan desitjada i valuosa imatge.
Mentrestant, i perquè l’exquisida vianda tingui una presentació encara més descarada i picant, sense que el Genís li proposi es desfarà de les calcetes de llampant color vermell, a conjunt amb el rogenc pèl pubià rasurat a l’estil brasiler, i una vegada conilla s’exposarà en la millor de les postures de cul, la postura més carregada d’erotisme del seu sensual repertori.

Sap prou bé, per haver assajat aquesta postura desenes de vegades davant el mirall del dormitori, que si ajunta les cuixes i inclina el cos cap endavant, fins a reposar les mans sobre els genolls lleugerament flexionats, les natges es separen i entremig de la rodonesa del cul i les cuixes hi apareix una sensual obertura romboïdal en el centre de la qual la figura arrodonida dels llavis de la figa, talment el fruit sucós a punt d’obrir-se, esdevé la diana tant visual com carnal de tot desig.
Sempre li ha semblat d’una sublim bellesa eròtica, aquesta postura. Fins i tot, algunes vegades la visió del seu propi darrere l’ha fet excitar de tal manera que ha acabat masturbant-se allà mateix, davant del mirall.

De fet, les postures de cul l’exciten fins a perdre les calces, literalment. Però no és pas per una mera qüestió de física fetitxista que li agraden, ni tampoc per satisfer les fantasies dels tios, com vestir-se amb un diminut uniforme de col·legiala o portar roba interior minúscula. Si li agrada posar-se de paner és per quelcom més íntim, més profund. Bàsicament, l’estat d’excitació li provoca la mateixa posició. Dit en poques paraules: s’excita en tenir al darrere el tio per qui se sent atreta i desitja. És tenir-lo darrere i començar a sentir una creixent sensació de calor per tot el cos i aquell especial pessigolleig a l’entrecuix, com petites enrampades a la xona. Llavors, la imaginació se li dispara i s’excita i s’excita fins que passa el que passa, acaba sempre sense calces i udolant com una lloba.
L’última vegada, la nit que va tenir aquell atractiu desconegut durant uns breus minuts just a tocar l’esquena mentre feien cua per a pagar la compra en un petit supermercat paquistanès del barri. Aquella perfumada presència de mascle a pocs centímetres per darrere li va accelerar el cor i va deixar les calcetes ben molles en imaginar-se’l abraçant-la per la cintura fins a fregar-li el rígid paquet per les natges, xiuxiuejant-li a cau d’orella amb tota mena de detalls com li trauria la roba peça a peça i entre besades i carícies li faria l’amor amb la força necessària per fer-la escórrer fora mesura.
I realment va ser de descontrol total quan poc més de mitja hora desprès, en un racó d’un solar mal il·luminat que feia d’aparcament públic i ja despullats als seients del darrere del quatre per quatre d’ell, i mentre ella es dedicava amb els llavis i la llengua a satisfer la voraç curiositat per saber fins a quin punt s’engrandiria l’eina d’aquell atractiu desconegut, ell li va passar amb gran destresa una mà pel regueró del cul, li va obrir i acariciar els ardents llavis íntims i va ficar-li un dit dins la figa ben xopa. Això la va posar a mil per hora, la velocitat justa per gaudir del plaer desmesurat quan se’l va cardar en la postura de la gosseta.

Com ha pogut comprovar nombroses vegades, els tios també els encanta cardar-se les ties així, de cul. És l’única postura que no diuen mai que no. Amb unes molsudes natges ben obertes i una bona figa molla davant dels ulls, els tios s’escalfen i trempen com veritables bèsties en zel.
Per això no dubta gens ni mica de l’eficàcia seductora d’aquesta eròtica postura de cul. Serà la postura perfecta perquè el Genís en faci una foto de record. Així en el futur, tant el Genís com de ben segur algun dels seus amics podran utilitzar-la per fer-se un munt de palles amb la mirada clavada en una pantalla, agitant-se el dit rialler tot recordant o imaginant-se el plaer d’entrar i sortir en rítmic vaivé de les ardoroses i sucoses intimitats d’aquella pèl-roja, la pèl-roja d’aquella nit.
Perquè si d’una altra cosa no en té cap dubte és que farà del guapet de cara del Genís capoll d’una sola nit. Se’l cardarà ben cardat, però només per aquesta nit.

Per una nit saltarà damunt d’ell i sense perdre el temps en vergonyes infantils el morrejarà apassionadament. Li agafarà una mà i se la posarà sobre una de les natges; o millor, entre els dilatats i aflamats llavis de la figa. Li abaixarà els texans i l’eslip i es fregarà els mugrons amb la cigala. Agafarà l’excitant cilindre de carn turgent, se’l posarà entre el canaló profusament ensalivat de les tèbies popes i fent-li una cubana deixarà que la fina pell d’aquella deliciosa joguina hi llisqui rítmicament amunt i avall. Atansarà els llavis a la inflada fava i la besarà, la lleparà i amb la boca plena de saliva li farà una breu però intensa mamada.
I tan bon punt la cigala estigui a punt de solfa, rabiosament trempada amb el capoll d’un porpra pujat, el pas següent serà d’allò més fàcil: aleshores, se’l cardarà donant-li el cul. S’agenollarà al mig de la sala d’estar i de quatre grapes, amb les natges ben obertes, li embolcallarà el capgròs amb els acollidors llavis de la carnal passió i d’una manera lenta però decidida, gaudint intensament del moment, s’endinyarà la calenta i enravenada cigala del Genís figa molla endins fins que els ous facin de topall...

Amb la figa ben farcida, la pelvis del tio colpejant-li les natges a cada embat i els pits agitant-se en ràpid i animat moviment a ritme de còpula és com viu els orgasmes amb més intensitat. Són orgasmes d’una puntuació de nou sobre deu. I li vénen així de potents d’ençà de l’inexplicable succés ocorregut deu anys abans quan encara vivia amb la mamà i el papà, en un dels comptats dies que la van deixar durant unes hores al càrrec de la casa, el temps necessari perquè la mamà i el papà poguessin esbargir-se en una festa d’adults a casa d’una bona amiga de la mamà.
L’incident inicial va tenir lloc després de dutxar-se, mentre es raspallava els cabells tot contemplant la seva puixant feminitat en el mirall del dormitori. Passejava la mirada pel reflex del seu cos nu amb tanta innocent dolcesa com delicada la manera de sostenir i fer lliscar el raspall de llarg a llarg de la pèl-roja cabellera. Es mirava els pits, força desenvolupats per la seva edat; els mugronets rosats i durs com anissets; la cintura, cada dia més ben dibuixada i carregada de sensualitat; la florida mata de pèl moixí amb els primers rinxolets de color d’or i flama embellint-li el pubis... Va ser aleshores, en un moment d’introspecció, quan per bona o mala fortuna el raspall va topar en un nus de cabells i, sense poder evitar-ho, l’estri li va relliscar de la mà, va caure a terra i d’un mal bot va anar a parar sota el llit.
Aquest imprevist entrebanc la va fer agenollar i haver de ficar el cap i mig cos a sota el moble per agafar el raspall.

I si en té de sorpreses la vida, que per aquelles casualitats el seu estimadíssim gos, un pastor mallorquí batejat amb el nom de Quisso, va entrar al dormitori i trobant-se davant dels ulls el pompis ben alçat i bellugadís de la jove mestressa, l’instint animal el va dur a ensumar-li primer la ullera i tot seguit a llepar-li afectuosament el regueró de tendra carn.
El sobresalt d’ella, en sentir l’inesperat contacte a les parts íntimes, va ser d’atac de cor. El xiscle, per rebentar els timpans a qualsevol. I del cop de cap contra el somier, gairebé s’obre la closca com una síndria madura.
Però res semblant a la mala llet que li va pujar per l’estomac quan des de sota el llit va veure el Quisso traient un pam de llengua, remenant la cua d’allò més content. Aquella mala llet no tenia nom. Sense miraments, escridassant-lo com no havia fet mai abans, va fer marxar el Quisso del dormitori. I el pobre gos, esporuguit, va fugir disparat potes ajudeu-me.

Un minut després, asseguda al bidet s’ensabonava l’entrecuix profanat pensant si n’era de verro aquell collons d’animalot. Però amb tot, malgrat l’ensurt rebut, el sentiment no era pas de complet enuig: Que n’era de ruca! Si alguna cosa havia de saber ella del Quisso, havent-lo vist créixer des de cadell, era que els gossos demostren afecte i agraïment de moltes maneres, i llepar n’era una càlida mostra. I que el Quisso li hagués passat la llengua pel cul i la figa, al capdavall, què? Tampoc era per fer-ne un drama! En el fons, tot plegat semblava un cop d’humor animal. Li feia gràcia fins i tot. Dels pobrets animalons, se’n podia esperar qualsevol cosa.

Sense donar-hi més voltes, i una vegada feta l’ablució, va tornar al dormitori i en un segon intent per agafar el raspall va posar-se de genolls i va ficar el cap a sota el llit.
Però el Quisso, a l’aguait i amb l’olor i el gust d’aquella carn tendra encara a la memòria, es va escolar amb molt de compte per la porta entreoberta del dormitori i guiat per una ancestral mansuetud va anar directament a llepar-li suaument la figa per segona vegada.
I ves per on, en notar la llengua del Quisso llepant-la de nou, no hi va haver cap sobresalt. Aquesta segona vegada, en comptes de rebutjar-lo a crits com havia fet minuts abans, va separar les cuixes, va arquejar l’esquena per alçar i obrir encara més les natges i de bon grat i amb majúscula curiositat pubescent va acceptar les afectuoses llepades.

Parava el cul com si no fos ella, sinó una altra la que exposava les intimitats a l’abast de la llarga llengua del Quisso; com si la nena de curiositat un pèl morbosa que es deixava llepar la figa pel seu estimat gos, no fos la innocent noieta pèl-roja que gaudia de l’agradable pessigolleig no experimentat mai abans. Ni en els moments àlgids d’una magrejada, quan algun dels noiets per qui se sentia atreta li grapejava els pits per damunt els sostenidors o fent lliscar barroerament els dits per la tela de les calces li tocava el delicat parrús, en cap d’aquelles situacions suposadament excitants no havia sentit mai una sensació tan deliciosa. Ni tampoc no havia tingut mai els mugrons tan sensibles i tibants com aquesta vegada, fregant-los contra les fredes rajoles del terra. Això superava amb molt qualsevol experiència viscuda fins aleshores.

I mentre el Quisso li llepava amb evident satisfacció els llavis de la virginal figa com si fos una saborosa llaminadura, ella es desfeia de gustet amb el cap sota el llit i els ulls clucs concentrada en gaudir de les excitants sensacions causades per la vibració en la menuda i encara immadura pipeta del plaer. I a mesura que l’envermellida flor se li obria, àvida d’aquest nou delit, i deixava anar l’abundant suc íntim provocat per l’excitació de la fregadissa, el Quisso la llepava amb més frenesí.

El Quisso llepava i el gustet d’ella s’intensificava més i més.

Tot d’una, aquell gustet va prendre una volada en certa manera inesperada. I malgrat ser l’orgasme una experiència no viscuda mai abans, encara que n’estigués prou ben informada, i per tant de desenvolupament i desenllaç físicament i emocionalment desconeguts per ella, tot i així va ser conscient que aquella cosa anomenada orgasme s’estava coent dintre del seu cos. No sabia en quin punt li vindria, ni com seria ni en quina intensitat el tindria, però si la cosa en qüestió havia de ser encara més agradable del que estava sentint en aquell moment, estava decidida a rebre aquest regal de la natura.

La irrefrenable curiositat per saber què sentiria tenint un orgasme va ser la raó per continuar gaudint d’aquell primer cunnilingus.

La distància temporal entre el desig de tenir-lo i l’orgasme mateix va ser tan sols d’unes quantes llepades més; potser tres o quatre, o potser mitja dotzena. Amb el cos gairebé a la temperatura d’una flama, amb aquelles poques llepadetes n’hi va haver prou per sentir per primera vegada a la vida una efervescent sensació de plaent anul·lació de qualsevol sentit que no fos el de percebre les rítmiques notes tàctils a l’encès i moll entrecuix, esdevenint-se, tan sols en dècimes de segon, en una esclatant foguerada dins les entranyes, d’una energia prou intensa per fer-li expulsar tot l’aire dels pulmons en un agut i prolongat gemec de plaer alhora que la sacsejava de cap a peus fins a perdre el món de vista durant uns gratificants i inoblidables instants.

Com a conseqüència d’aquella bestial experiència orgàstica, d’aquella explosió de pirotècnia genital, i de les moltes altres encara més intenses que van seguir la primera, cada vegada que la mamà i el papà la deixaven al càrrec de la casa i sempre amb la voluntària i afectuosa participació del Quisso, les postures de cul i especialment la de la gosseta li van quedar fixades a la ment com de les més excitants. Bé es podria dir, d’una manera més o menys gràfica, que d’ençà d’aleshores sempre més havia anat de cul pel sexe o que el sexe feia posar-la de cul.

I serà així, de quatre grapes, com aquesta nit es cardarà el guapet de cara del Genís.

Però abans d’anar a buscar-lo, primer es dutxarà tot jugant capritxosament amb l’aigua i ensabonant-se la pell s’excitarà fent lliscar les mans lentament per tots els racons del cos: Començarà pels voluminosos pits i els mugrons endurits; continuarà per la panxeta, l’estreta cintura i les natges generoses; s’acariciarà les molsudes cuixes i l’entrecuix amb els llavis oberts de la figa; i solament amb el dit mig de cada mà, l’un bellugant-lo dins la ullera mentre amb l’altre s’amanyaga la pipeta, es masturbarà de manera intensa fins a escorre’s.
Després de la dutxa, s’eixugarà i s’empolainarà ben empolainada davant del mirall del dormitori, com fa sempre. I per últim, sortirà de casa i s’endinsarà en la nit per cercar l’home del qui obtenir el plaer que ella necessita.
I tal com va de calenta últimament, amb el tall a totes hores humit, una vegada hagi trobat el guapet de cara tant se val que es digui Genís, Àngel, Pere o Manel. Es digui com es digui se l’endurà a casa i tan bon punt hagin entrat a la sala d’estar, sense perdre el temps en trencaments de gel ni prolegòmens de caire romàntic, es desfarà del vaporós vestit fent-lo lliscar sensualment cintura avall...

Comentaris

  • Agosarat[Ofensiu]
    Montseblanc | 06-07-2017

    És ben cert que tot el que vivim a la infància i la primera joventut ens marca molt. Sigui en el camp que sigui.
    Em fa l’efecte que has escrit un relat amb algunes de les fantasies sexuals que més et posen. Jo també ho faig, quan m’hi poso. Ja que fem l’esforç d’escriure, doncs que sigui sobre el que ens agrada més... I es nota que ho has passat bé escrivint-lo perquè jo he gaudit llegint-lo...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

192 Relats

164 Comentaris

100222 Lectures

Valoració de l'autor: 9.61

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

100.000 gràcies a tothom!

FORÇA I ENDAVANT!