Cercador
De quan vaig intentar comprar una mirada
Un relat de: qwark- Compartir:
Sonava de fons la música melosa de la cançó de comiat en una discoteca de l'extraradi de la qual no farem publicitat. Alguns adolescents afortunats intercanvien les últimes carícies furtives i petons apassionats amb les seves respectives mitges taronges de la nit. Altres, ebris d'eufòria (o d'altres sentiments o substàncies) escriuen promeses a peu de pàgina d'aquest capítol que s'acaba, teclejant en els seus mòbils els números màgics que permetran escriure capítols futurs. Finalment, la major part de nosaltres rebreguem el full absurd, més o menys frívol, del nostre pas insubstancial per aquella nit i busquem el camí de sortida. Però... què feies tu?
Fora de les categories de la nit, fora de l'espai i el temps propis d'aquell escenari, fora de la dimensió grisa, mediocre, d'aquella funció frívola... estaves tu. Asseguda a un racó anònim, penjaves la teva mirada sobre el no-res, en un gest d'una bellesa estètica sublim. Em vaig quedar uns instants perplex, contemplant incrèdul l'aurèola de màgia que anava formant-se al voltant de la teva imatge. En la fracció de segon que empro per parpellejar, desbloquejo unes quantes neurones del meu jo racional i arribo a una conclusió: "que estigui rodejada d'una aurèola màgica no significa que sigui un ésser extraordinari. Potser tot plegat és percepció i, per tant, queda encabit en l'insignificant espai físic delimitat pel meu crani".
La intensitat de l'obsessió desbordava els límits de la curiositat. Em vaig adonar que la qüestió no restaria a dins del meu cap, per mitjà del simple raciocini; havia de trobar la manera i us he de dir que finalment la nit ens posaria a prova a tots dos.
Em vaig apropar a ella. El volum de la música havia baixat prou com per permetre utilitzar un to de veu no agressiu amb les paraules. Vaig mostrar-li un cèntim d'euro i amb la major naturalitat que vaig aconseguir li vaig dir:
- Et dono un cèntim a canvi del teu pensament.
Si us sóc sincer, les meves esperances no passaven per un festí eròtic d'última hora sinó que més aviat volia constatar que la meva percepció no era més que un fruit de la meva fantasia sensible i romàntica i que la noia real era tan superficial com la lletra de totes les cançons que havien sonat aquella nit. D'aquesta manera reforçaria la meva imatge de poeta màrtir i sensible, maltractat per una societat que ha perdut els valors del cor. Era la manera que tenia d'assumir els fracassos emocionals, la que havia emprat sempre, fins a aquell moment. La noia sexy de la mirada perduda estava a punt de donar-me una lliçó.
- Suposo que pretens que em senti ofesa pel preu miserable en que, aparentment, has taxat les meves idees - va contestar mirant-me directament als ulls. Tenia la impressió que em llegia el pensament a mesura que parlava - però és clar, tu ets un home sensible, un poeta. Em sortiries amb allò que el Petit Príncep va aprendre després de veure per segon cop aquell camp amb milers de roses. Em diries que aquesta petita moneda seria especial per a mi i diferent de totes les altres, perquè estaria lligada per sempre a aquest pensament i a aquest moment efímers i bells. I llavors el teu ego es recrearia sentint-se superior a una noia superficialment bonica però que no ha llegit el Petit Príncep o, pitjor, no l'ha entès o no ha significat res per ella. Tinc raó?
Jo em vaig quedar sense paraules, mirant-la amb tota la beneiteria que hi cap als meus músculs facials. Ella es va aixecar, em va observar, divertida i oferint-me un somriure dolç, em va treure el cèntim dels dits, amb una carícia tendra. Després es va apropar i em va xiuxiuejar a cau d'orella la seva part del tracte - Però és un secret, eh? - va afegir. I va desaparèixer per sempre. Jo em vaig quedar allà plantat una bona estona, crec que una part de mi encara hi és.
- No li pots explicar un secret a un escriptor - vaig voler dir-li. Però ella ja havia marxat.
I vosaltres, si la veieu, si la coneixeu, digueu-li que li he escrit un relat. No us explicaré el que em va dir a cau d'orella però sapigueu que entre la multitud d'aquestes infravalorades peces de coure, n'hi ha almenys una que viatja amb un secret.
Comentaris
-
ja ho he dit , però és sublim![Ofensiu]Bernat J | 11-02-2008
T'he votat i t'he posat a preferits perquè els teus relats i en concret aquest em permeten somniar i fins i tot imaginar...
En fi, que molt bo!
julià. -
si poguessim comprar el pensament...[Ofensiu]Bernat J | 07-02-2008 | Valoració: 9
Genial. Has sabut transmetre amb les teves paraules l'àurea de màgia que va envoltar als nostres protagonistes aquella nit... A més has sabut posar una mica de crítica social pel mig i el sentiment d'un escriptor somiador i romàntic... amb el qual, gairebé sense voler, m'he sentit plenament identificat. El relat en si és màgic, com si ens hagués transportat més enllà dels somnis... sublim!
salut!
julià. -
Trapassa l'anècdota[Ofensiu]RATUIX | 13-12-2007 | Valoració: 9
d'una nit, parla de sorpresa, de connexió. Molt ben portat el relat que acaba sent un relat amb intriga i amb molt contingut.
-
estimo...[Ofensiu]nina | 19-11-2006 | Valoració: 10
el petit príncep, i que algú l'acaroni com ho has fet tu en aquest relat... mereix un bon pensament .... i de gratis.
et felicito per la situació plasmada, el desenvolupament, i el gran final...
una escenificació perfecta.
si va ser real, no paris fins a trobar-la.
petó des del B612. -
jo te la donaria...[Ofensiu]sucdetaronja | 19-11-2006 | Valoració: 10
la realitat, dintre de eixe món superficial, trobes gent camuflada que en realitat no pertany a tot això... és com un nen perdut. és genial sortir i trobar algú així, q no busca un cos, un cul perfecte... i respecte a lo dels secrets, qui no guarda algun?
un bes -
M'encanta[Ofensiu]Aurinkon_Kuu | 02-11-2006
M'encanta, he començat i no he parat fins al final. Me l'esperava més llarg!
Em fan ràbia els relats que deixen el final a l'aire, però el teu m'ha agradat molt :D
vagi bé! -
Deliciós...[Ofensiu]Marisa | 01-11-2006 | Valoració: 10
T'he descobert tot just fa 10 minuts però m'has ben eclipsat. Descrius situacions quotidianes, amb senzillesa però sempre amb un to màgic que m'encanta.
Un relat fantàstic, de veritat.
-
fantàstic![Ofensiu]nani | 13-12-2005 | Valoració: 9
Bones!
feia dies que no em passava per aquí
i avui he que tingut una estona em venia de gust llegir-te una mica...
... i, com sempre, m'has tornat a sorprendre amb un relat commovedor i ben trobat i ben portat!
ets un crack!
m'agrada tant tot això del Petit Príncep i la superficialitat... i també la manera de descriure l'ambient de final de festa discotequera...
tot i que crec que encara seria més bò el conte si aprofundissis en el protagonista, en el què sent... i si el que diu la noia fos més concís.
Potser m'equivoco.
salut
i continua escrivint així
que m'agrada molt llegir-te
una abraçada -
gràcies...[Ofensiu]mjesus | 13-12-2005 | Valoració: 9
per la teva crítica constructiva, és així com m'agraden. De fet he d'aprendre molt!, és una faceta recuperada que encara he de treballar força. I de savia res eh!
La història d'aquest relat és original i et manté alerta fins el final. Personalment m'agraden els títols directes. M'ha agradt molt el relat de
L'últim desig d'Ïcar. Felicitats.
Continuaré les teves lectures (poc a poc) -
Un cèntim pel teu relat[Ofensiu]Biel Martí | 03-12-2005
T'ofereixo, qwark, una altra mena de tracte: jo et donc un cèntim per un relat com aquest, però diferent. Perquè fas servir molt poc per dir moltes coses, em sembla. Avui, que estic crític i amb ganes de trobar pegues a les coses, estic escribint-te llargament per anar pensant quina pega trobar. M'ha agradat com està escrit, té una composició molt bona, ben portada, i de ritme francament gratificant a la percepció del lector, que no posarà (en el meu cas) una aurea al voltant del relat, però s'ho pensarà. La història en sí, comuna com poques, que tots hem viscut més o menys, idealitzant algú, té quelcom màgic amb aquesta noia, doncs es manté aquella idealització quan, en realitat, és la mateixa raó que ens frena o és allò que fa que ni començem. Bé, que no hi trobo pegues encara... seguiré pensant...
Biel. -
Coincideixo[Ofensiu]Carles Malet | 29-11-2005 | Valoració: 10
amb algun dels comentaris anteriors, en que el ritme i la qualitat del relat milloren línia a línia.
I et felicito especialment per haver sabut teixir una petita història d'intriga, a partir d'una situació aparentment trivial. El final, al meu parer, boníssim.
Felicitats -
els ulls o l'ànima[Ofensiu]quetzcoatl | 26-11-2005 | Valoració: 10
Segurament no ets conscient de totes les imatges que evoques quan escrius. De fet les apiles les unes sobre les altres, les mescles, les cous i les presentes com si fossin crues: un pastís críptic, agredolç i, sobretot, lleuger -en el bon sentit de la paraula. Ja t'he comentat altres vegades que les teves bones "situacions" dels personatges ajuden a que a vegades deixis anar algun missatge més enllà.
Aquesta vegada te'l quedes per tu però, en les nostres ments, ja broten i creixen les suposicions de l'imaginació.
A mi tampoc m'agrada el títol, i trobo que la frase havia de trobar la manera i us he de dir que finalment la nit ens posaria a prova a tots dos. és molt precipitada. Per tu, un relat senzill, sens dubte. Però com m'agrada imaginar-me la cara del narrador, palplantat, en el no-res, ple i buit alhora.
petons, qwak
m
-
D'una senzilla[Ofensiu]Màndalf | 25-11-2005 | Valoració: 10
maniobra d'aproximació n'has sabut treure una magnífica història, envoltada de sensacions i de misteri. Les primeres impressions del protagonista envers la noia eren certes; era una noia especial. Això m'ha agradat. I la "penjada" del final també; el fet d'acabar amb un secret no descobert.
El que trobo que no li escau al relat és el títol. Massa explícit per una història amb misteri. Però bé, ara me'n surt cap de millor,... mira que sóc de xulo.
Ah! I això del cèntim pel pensament m'ho podies haver explicat fa uns anys, que potser encara ho hagués aprofitat,...
Salut i força
-
té la seva gràcia...[Ofensiu]neret | 24-11-2005
construir un relat al voltant d'una confessió a cau d'orella sense arribar a explicar què et deia la noia.
Segueixes amb la teva línia, de buscar un sentit de la vida darrera els bafles i les barres de les discoteques. D'aquest relat t'he de dir que, en contra del que diuen més avall, m'ha agradat molt el final, l'he trobat així com a molt elegant. La referència al petit príncep, doncs és clar, també hi ajuda, i l'ambientació en general, molt aconseguida. Això si, m'ha agradat molt més la part en que coneix a la noia que l'inici, que l'he trobat una mica massa espés, pel meu gust, i per ser l'hora de la migdiada.
El fina, ja t'ho dic, m'ha deixat un somriure als llavis. -
L'encanteri .........[Ofensiu]angie | 23-11-2005
del relat és sobretot la part de la descripció de l'escenari i els personatges.... El desconcert que va i ve en la conversa, arriba al lector...
Hi ha sentiments trobats en aquesta mirada que metafòricament es vol comprar.
El relat pren força a mida que avança, bé.
El descobriment de la noia m'hagués agradat, una mica més treballat (és una opinió).
Guay. -
secrets i preus...[Ofensiu]ROSASP | 23-11-2005
No saps mai qui et pot deixar realment al descobert. El dia a dia està ple de sorpreses i aquesta mena d'incertesa que amaga la mirada d'una persona desconeguda ens pot portar a qualsevol porta secreta que mai hem gosat obrir.
M'agrada la part abstracta i alhora profunda que amaga aquest breu intercanvi, sobretot en un context tan distint d'aquest apropament suggerent i gairebé metafísic.
Qui compra a qui? Mai se sap del tot...
Una abraçada! -
bon relat[Ofensiu]foster | 23-11-2005
intel.ligent, que aprofita una trobada qualsevol i típica per donar-li una dimensió amb sensibilitat i contingut, capgirant així la banalitat de l'encontre.
Ple de símbols coneguts i carregats de significat que has aprofitat molt bé per a allò que t'interessava, la trama principal.
Com deia l'Ors quan volia destacar un escrit, "aconsegueixes elevar l'anècdota a Categoria."
M'hi sobren les picades d'ullet al lector, sobretot en la darrera part, l'últim paràgraf. on te'ns adreces directament.
I ja posats, la introducció em sembla una mica fluixa o desestructurada, d'un nivell per sota la resta. De fet, crec que podries prescindir del primer paràgraf i l'entrada seria molt més contundent.
ostres, m'he allargat, com sempre.
felicitats, m'ho he passat bé llegint-lo.
foster
Valoració mitja: 9.6
l´Autor
59 Relats
410 Comentaris
97523 Lectures
Valoració de l'autor: 9.61
Biografia:
Químic de formació, professor de professió i escriptor de vocació, des que vaig abandonar el meu somni juvenil de ser estrella de rock. M'agradaria ser escriptor de professió, professor de vocació i saber tot el que pugui del món en què vivim.Agraeixo a la gent de Relats en Català el fet de poder tenir un espai com aquest. A mi m'ha servit per a tantes coses que es faria avorrit dir-les totes.
Podeu preguntar per mi aquí:
qwark79@yahoo.es