De putes. Tatiana.

Miro el reflex del cos nu de la Tatiana.
Cabells castanys i curts , rostre rodo , cos jove i ben format.
Pits generosos, mugrons petits, cul ferm i cames llargues.

Acabem de follar.
Ressonen encara en la meva ment les seves teatrals paraules :
-Dame toda la leche papi toda ! .
I així ho faig, mentre amago la cara en el seu coll. No vull veure-la fingir.

La Tatiana es d'Uruguay i té 22 anys, treballa a Plaers, un prostíbul situat a la vora de la Plaça Catalunya. Es simpàtica i eficient. Però com la majoria de putes sud-americamericanes, sota una capa d' artificial simpatia, s'amaga una fredor gèlida, fredor que marca les distancies amb els clients. Pots follar-me però poca cosa més adverteix sense paraules.

L' habitació fa olor a desinfectant . La Tatiana es posa les calces vermelles. Jo, despullat i estirat al llit la miro atentament. No parlo, no sé que dir-li. ¿ Que hi faig jo aquí ? . ¿ Que tinc en comú amb aquesta noia ?. Sempre em passa el mateix . Al final acabo una mica deprimit. Com si res valgués la pena. Físicament i emocionalment buit.

Fa uns instants al meu damunt :
¿ Te gusta lo que te hago papi ? -
Amb les mans li agafo els pits preciosos, perfectes. Gaudeixo el moment, tocant i contemplant aquest cos tan jove. Tan bonic.

M'aixeco per anar a la dutxa. El mirall em retorna el meu reflex . Amago l'estomac. No estic pas malament, penso. Em cuido, encara se'm pot mirar. Però jo prefereixo mirar la Tatiana. Al passar, amb un dit li toco suaument la columna vertebral, dibuixo un camí del coll fins al començament del culet.

Dins la dutxa m'agafen unes ganes irreprimibles de tornar a casa. No sé ben bé a quina casa. Un fort sentiment de tristor em fa tremolar. Potser ploro ? o es l'aigua ?.

Aviat em passa.