Cercador
De puntetes
Un relat de: joandemataro- Compartir:
En la sobtil desfeta d’un estel fugaç
vaig cosir un vell desig
i en la caiguda, abans que finés;
amb la mà entendrida, el cací al vol…
El tinc amagat a un escriny.
Són tants els desitjos perduts,
esfumats vora les sendes,
que a un parpelleig s’amagaren,
que ja no goso bleixar…
Aquest però s’esdevindrà,
doncs l’aniré a cercar
ara que sé que els desitjos
no belluguen sols.
Estic cansat de sofrir
que camino de puntetes
per un fil de vida;
i , en l’absència de les meves passes,
pressentir el silenci del meu futur.
COM SEMPRE AL BLOG HI TROBAREU FOTOS I MUSIQUETA DE FONS:
ESQUITXOS D’UNA VIDA
Abraçadetes
joan
Comentaris
-
Per un silenci plaent.[Ofensiu]Núria Niubó | 25-06-2011 | Valoració: 10
De puntetes, subtilment, amb una delicadesa sublim vas teixint el teu desig, però, ai, he sentit una esgarrifança i una tristor immensa en la darrera estrofa.
Qui no s'ha sentit més d'un cop així...
Et felicito Joan, és un poema magnífic, en el fons, en la musicalitat, en tot!
Desitjo de tot cor que "de puntetes" puguis abastir els teus desigs més preuats.
Una càlida abraçada,
Núria
-
Amb petjades[Ofensiu]Joan G. Pons | 19-06-2011 | Valoració: 10
He sentit les puntetes i també les petjades segures,,,,, sí, Joan, segures.
M'agrada: "ara que sé que els desitjos
no belluguen sols"
I he rumiat molt amb aquesta frase, molt guapa.... un desig va acompanyat !!!! Sí, Sí, Sí..... d'esperança, de confiança, de........ -
A la recerca...[Ofensiu]Mercè Bellfort | 19-06-2011
dels desitjos perduts. Un poema molt visual i un ús exquisid de metàfores com aquests estels que voleien. Preciós!
Destaco la darrera estrofa que m'ha semblat sublim, Joan!
Una abraçadota des de L'Escala,
Mercè
