DE PROFUNDIS

Trist i sanguinós dilluns de juny
Can Prohom vora l'Oratori de Castelló
qui fou, segles molt enrera, ell possessió
del llinatge, d'Estada,mos majors;
violència amb sang i mort
Per favor Oh Senyor !
No mos jutjeu amb vostre rigor.
Vós, Jaumet l'heu feta bona
tallant sa vida a vostra dona.
Ara hi ha qui vos diu assassi
altra s'aconhorta amb homicidi.
Volem més que misser i jutge
entendre de lleis i codis penals.
Em sent home formal
més no som jo qui
per fer-vos judici.
Una rosa qui dues poncelles vos havia donat
la seva vida li heu per sempre arrabassat.
*Per què ? De quin dret? Per qui?
Per després també vòs morir
en un covard suicidi ? *
* La presó aqui a la terra potser hagiu esquivat*
* més de la sentencia divina no vos heu alliberat.*

Tant de bo de l'infern vos hagin preservat
* creient jo que per un moment*
* abans de llançar el darrer alè*
* haureu fet un sincer arrapentiment*
Ah Madona Bel! L'amo en Tomeu!
Que'm sap de greu!
Voltros gent treballadora
no necessitava aquest sostrac
d'un fill el disgust d'una mala hora.
Allunyau Déu meu la maldició
damunt aquests ancestrals paratges
on ara ha bufat tan mal oratge,
Romangui només,ell. en qui befa faci
del clam meu que escric aqui
barrejeant la cultura amb la basura
I tu, Maria Rosa, dona i mare exemplar
de qui es guarda bon record
victima d'injusticia humanament imperdonable
prometem foratgitar qualsevol desig de venjança
i conservar en nostres cors ta memòria i ton record.