Cercador
De planxa a planxa
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La Planxa s'està sense planxar, avui, que és dimecres i el dimecres al vespre surt a lluir panxa llisa de planxa, la planxa.
En veure-la passar, que s'ha abillat amb seda de tacte de pètals d'englantina, ben elegant i fina, li pregunta la Làmpada de la tauleta de nit -tafanera i xafardera- des de l'altra cambra:
-Caram, caram, Planxa! Vas de festa dimecraire dimecrera?
I la Planxa, lliure d'electricitat, riu i treu un xic de fum que li quedava.
-I és clar! Cal viure el meu dia és un dia i sempre és aquest. Saps? (i ara parla amb un fil de veu, un xiuxiueig) He quedat amb un Fanal del carrer de Sant Esteve, aquell que m'il•lumina quan faig la feina cap al tard.
La Làmpada sent enveja. Aquell fanal a ella també la té enlluernada! I quan la Planxa per fi marxa un reguitzell de llàgrimes supura per l'ull de la que es queda i s'aguanta, amargada entre llibres de lectura fàcil i una tassa amb la quantitat d'aigua justa per a les pastilles que algú pren.
Arriba l'endemà, dia de mercat. La Planxa és necessària: antiplecs a la brusa, a la faldilla i al xal. La Làmpada es desperta amb els crits:
-Qui l'ha feta servir, qui se l'ha endut?
Cap paraula d'ajuda. Ha desaparegut!
El divendres ja n'han adquirida una altra, més eficient i llampant, efervescent, xerraire. Quan vespreja parla amb la Làmpada i li fa saber que mentre la traslladaven dels grans magatzems a aquella vivenda, ha vist a l'asfalt, gens lluny d'allà, la Planxa antiga, esclafada. Viatge inacabat.
Sembla ser que, encegada pel Fanal, va creuar sense vigilar i un trailer gegant la va enganxar.
La Làmpada experimenta una punxada aguda pel traspàs de la mig amiga. Després pensa que ara el Fanal és per a ella! I demana a l'univers, a qui sigui, que sisplau, l'acabada d'arribar s'hi fixi el mínim!
En veure-la passar, que s'ha abillat amb seda de tacte de pètals d'englantina, ben elegant i fina, li pregunta la Làmpada de la tauleta de nit -tafanera i xafardera- des de l'altra cambra:
-Caram, caram, Planxa! Vas de festa dimecraire dimecrera?
I la Planxa, lliure d'electricitat, riu i treu un xic de fum que li quedava.
-I és clar! Cal viure el meu dia és un dia i sempre és aquest. Saps? (i ara parla amb un fil de veu, un xiuxiueig) He quedat amb un Fanal del carrer de Sant Esteve, aquell que m'il•lumina quan faig la feina cap al tard.
La Làmpada sent enveja. Aquell fanal a ella també la té enlluernada! I quan la Planxa per fi marxa un reguitzell de llàgrimes supura per l'ull de la que es queda i s'aguanta, amargada entre llibres de lectura fàcil i una tassa amb la quantitat d'aigua justa per a les pastilles que algú pren.
Arriba l'endemà, dia de mercat. La Planxa és necessària: antiplecs a la brusa, a la faldilla i al xal. La Làmpada es desperta amb els crits:
-Qui l'ha feta servir, qui se l'ha endut?
Cap paraula d'ajuda. Ha desaparegut!
El divendres ja n'han adquirida una altra, més eficient i llampant, efervescent, xerraire. Quan vespreja parla amb la Làmpada i li fa saber que mentre la traslladaven dels grans magatzems a aquella vivenda, ha vist a l'asfalt, gens lluny d'allà, la Planxa antiga, esclafada. Viatge inacabat.
Sembla ser que, encegada pel Fanal, va creuar sense vigilar i un trailer gegant la va enganxar.
La Làmpada experimenta una punxada aguda pel traspàs de la mig amiga. Després pensa que ara el Fanal és per a ella! I demana a l'univers, a qui sigui, que sisplau, l'acabada d'arribar s'hi fixi el mínim!
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435830 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com