De petits...

Durant aquests dies, gairebé involuntàriament, recordo tot el que de petits ens van ensenyar i la utilitat que té tot avui i ara.
Per exemple, de petits, ens feien creure en els reis mags. Perquè? Molt senzill, tot és més fàcil quan vius en una mentida sense ser conscient que és una mentida.
De petits, també, ens diuen que no s'ha de mentir, però he arribat a la conclusió que ens ho diuen sense adonar-se que això és, precisament, una mentida més dins de tot aquest entramat social.
Per si no fos poc, de petits sempre ens han pintat un món bonic, quasi perfecte, sense avisar-nos que, quan ens fem grans, descobrirem un món desolador i terrorífic governat, única i exclusivament pel mal.
A més, a alguns, de petits, ens han fet creure en Déu. Com pot Déu existir existint alhora tot el mal del qual fa tant sols un moments parlàvem?
Porto anys maleint el dia que em van dir que, en el fons, la vida és fàcil. Com pot dir això una persona que viu agobiada per l'estrès i que ha de fer miracles per arribar a final de mes i pagar una hipoteca astronòmica?
Sincerament, crec que quan ens fem grans i descobrim com és de crua i difícil en realitat la vida, a molts, o almenys a mi, ens agradaria tornar a creure en els reis mags. Potser perquè, com ja he dit anteriorment, és més fàcil viure en una mentida, i especialment si no ets conscient de que és una mentida. I si no ho creieu, mireu al vostra voltant. La gent, la societat en general, viu la vida essent feliç. Perquè? Doncs perquè tot i l'estrès i les dificultats per arribar a final de mes, pagar la hipoteca, etc., creuen que la democràcia funciona, que tot va bé, i que no hi ha res ni ningú rere els fraus fiscals, la sobreexplotació del medi, les guerres de l'Àfrica o del pròxim orient, o rere el tràfic d'armament, el reclutament de nens soldats o els atemptats de certs grups radicals islamistes. Que vivim en una societat lliure. Però, mirant amb atenció al nostre voltant, com podem dir que vivim lliurement? Si tot el que fem i el que hem de pensar està condicionat per una sèrie de paràmetres morals que ens vénen fixats ja sigui per temes culturals o bé socials que ens inculquen aquells a qui els interessa tenir-nos lligats. Si sempre que fem quelcom que no agrada a aquells que manen en aquest món tenim les forces de repressió de l'estat (Mossos d'esquadra, Policia nacional o guàrdies civils), com podem dir que som lliures?
Alguns diran que només són paranoies meves, però sé, i estic convençut que hi haurà gent que veu les coses com les veig jo, com són. Al cap i a la fi, hi ha massa proves que ens demostren tot això. En fi, intenteu viure, en la mesura que us sigui possible, en llibertat.