De pati

Un relat de: Aleix de Ferrater
El sol quan surt al matí és vermell o taronja? En Bernat sempre insistia en que era vermell, però jo no ho tenia tan clar. Ell dèia que des de la terrassa de casa seva ho havia vist moltes, moltes vegades i que era rodó com una pilota de futbol i que el seu pare en tenia moltes, moltes fotos i que fèia molta calor quan sortia i que era com la lluna, però al revés, i de dia i amb molts núvols petits que no eren vermells sinó blancs. Dèia que si fos taronja seria com la taronja que ens acabavem de menjar i que no podia ser que el sol fos com una taronja perquè sinó es podria menjar i el sol no es pot menjar perquè està molt, molt calent i ens cremaríem molt!
Jo no m’ho crèia. En Bernat sempre dèia moltes tonteries i parlava mol i molt de pressa i corria sempre sense parar cap aquí i cap allà i fèia unes ganyotes molt estranyes que a vegades em fèien petar de riure. Jo li volia dir que el sol era vermell quan s’amagava darrere les muntanyes i que hi havia uns colors molt bonics damunt seu quan la seva cara tocava les muntanyes. Però no li podia dir perquè quan acabava de dir alguna cosa en Bernat sempre se n’anava corrent i em fèia molta ràbia!
A mi em costava molt parlar; per això m’agradava en Bernat, perquè ell sí que parlava molt bé. Dèia moltes tonteries, sí, però les dèia tan bé! Ara, els dos crèiem que el sol era vermell d’una manera o d’una altra. Fos veritat o mentida que el sol era vermell quan sortia, sí que estàvem d’acord en una cosa: el vermell era el nostre color preferit.
- Bernat, Sònia ! - cridà una de les cuidadores de la guarderia - Va, que ja podeu marxar. Les vostres mares són aquí!
En Bernat sortí corrent, com de costum i tampoc em va dir res, com de costum. Cada dia fèia el mateix i cada dia m’empipava més, però no podia deixar d’admirar la seva seguretat i la seva decisió a l’hora de fer les coses que jo no podia fer de cap manera, que no em sortien tan de pressa, que sempre em fèien dubtar i que, per tant, fèien que em quedés quieta com un estaquirot. Quan vaig arribar al vestíbul la meva mare estava xerrant amb la tieta de’n Bernat.
- La meva mare no ha pogut venir perquè ha anat al metge – em digué mentre corria al meu voltant - i m’ha vingut a buscar la meva tieta, que és molt guai i que sempre em porta galetes de xocolata per brenar i un suc de préssec i ara anirem a passejar a la platja i m’enfilaré a la teranyina sense caure per res, perquè ja hi he anat moltes vegades i és on el meu pare fa les fotos del sol quan surt i és molt, molt vermell i fa molta, molta calor de veritat! Per què no li dius a la teva mare que t’hi porti també? Així t’ensenyaré com s’hi puja sense caure gens ni mica.
- Mama, que podem anar amb en Bernat i la seva tieta a la teranyina de la platja?
- No Sònia - digué secament la mare - Hem d’anar a comprar-te una altra faldilleta. Aquesta que portes t’està quedant petita.
Ostres! Així va ser com no vaig poder anar amb en Bernat a pujar la teranyina de la platja. I des d’aquell dia, cada vegada que hem d’anar a comprar roba perquè em queda petita, m’enfado!

Comentaris

  • L'univers infantil, tant extens i tan incomprès alhora.
    La raó de la mare era només que necessitava una faldilla o era l'excusa?

  • Converses de pati[Ofensiu]
    nuriagau | 30-05-2011 | Valoració: 10

    Les converses dels infants són magnífiques. A mi, personalment, m’agrada escoltar-los quan creuen que no estàs per ells. El seu món és fantàstic i els seus pares els millors i més intel•ligents del món.

    Un relat entranyable amb una conversa que traspua tendresa i ingenuïtat.

    Ens seguim llegint

    Núria

  • crohnic | 20-03-2011

    Pobre nena, quin disgust... Però, bé, suposo que és bo que es vagi preparant per la inevitable experiència de fer-se gran i deixar de fer el que un vol i desitja...
    Gràcies pels teus comentaris!!

  • jo també[Ofensiu]
    Lavínia | 12-03-2011 | Valoració: 10

    m'enfadaria si en lloc d'anar a menjar xocolata i a la platja em diguessin que haig d'anar a comprar-me roba perquè "t'està quedant petita".
    Que dolent és créixer,oi?
    Molt bon relat, Aleix.
    Una abraçada

  • Hola Aleix![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 02-03-2011

    Converses de criatures que resulten encisadores i estil àgil i amè fan que aquest relat es llegeixi amb un somriure als llavis.
    Segur que la nena preferiria uns texans vells que una faldilleta nova. Això de fer-se gran em sembla que no la convenç gaire.
    Gràcies pel teu entranyable comentari, Aleix. Jo també seguiré llegint-te.
    Una carinyosa abraçada.

  • nana_17 | 01-03-2011

    Moltes gràcies pel comentari!

    Una ganxeta mig enamorada de barcelona :)

  • enhorabona, [Ofensiu]
    panxample | 22-02-2011 | Valoració: 10

    He gaudit d'aquest relat, equilibrat i magnific. De l'hora del pati, de l'amistat, dels colors i de la roba que es fa petita
    avant.

  • Equilibrat, versemblant, gustós...[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-02-2011 | Valoració: 10

    Des del mateix començament, amb aquell interrogant que interpel.la a qui el llegeix des del principi, m’ha encisat el ritme del monòleg, del pensament de la protagonista servit damunt safata ben equilibrada, on tots els elements encaixen i mantenen la coherència.

    He trobat la lectura entretinguda, interessant, gustosa i versemblant.

    No sé si a tu t’ha assessorat alguna criatura de corta edat sobre el seu sentir i punt de vista, però l’has reflectit amb encert, al meu parer.
    I no és tan senzill com sembla, deixar de ser un mateix i expressar-se com faria el personatge triat...
    Jo sé de què et parlo, perquè ho he intentat de vegades... a veure que et sembla aquest FAUSTA, com a exercici literari de tipus semblant, o el narrador d'aquests Condemnats veïns!.

    Mentre espero el teu parer, t’envio una abraçada taronja i rodona, com una taronja sucosa,
    Unaquimera

  • Visca el pati[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 18-02-2011 | Valoració: 10

    Un Relat molt detallista i sensible. I ple, molt ple, de tendresa i humanitat.
    Sobre el teu comentari al meu Relat de la Creativitat...refª al Passat. Estic d'acord. Per mi el passat és un arxiu d'informació molt vàlid, però alerta a no enganxar-se i a comparar amb el present. Per mi, paralitza la creativitat.

  • Infants[Ofensiu]

    Hola Aleix
    Contenta de retrobar-te, i més dins d'aquest espai.
    el teu relat és molt entranyable. He estat mestre de nenes i nens petits i m'ha fet recordar la seva manera de parlar. M'ha fet molta gràcia... Molts, molta, molta... que divertit. I pobre nena, quin trauma amb la roba...
    Una abraçada
    Marta

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

107 Relats

2109 Comentaris

124945 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010), "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016) i "L'excés" (Ediciones Oblicuas, 2019). .

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014), "Somnis tricentenaris" (2014), "Mitjans de transport" (2017) i "Virtuts" (2018).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.