De nou aquella mà

Una vegada em van estendre la mà,
aquella mà que em reconfortava,
em donava suport i estimava.

Mai vaig gosar agafar-la,
em feia por sentir el que pensava
i tan sols m'hi vaig recolzar.

Més tard vaig perdre el que tenia
i sempre he pensat
en el que hauria pogut passar.

Ara ja feia molt que no et veia ni et sentia,
que hi pensava però no et recordava,
no recordava aquella mà que vaig deixar marxar.

Ara l'has tornat a estendre
i em fa por tornar a perdre el que desitjo,
però no sé si agafar-la o deixar-la passar.

-Fa temps et vaig donar la meva mà
i tan sols t'hi vas recolzar
per desprès gosar marxar.
Ara te la torno a oferir
i et demano que l'agafis
o que facis com si no l'has vist.
No vull tornar a sofrir ni veure't sofrir a tu,
et podria intentar fer feliç,
si tingués el teu somriure al meu costat.

Quan el torni a veure,
quan el torni a sentir,
l'hi agafaré aquella mà que em va oferir.