De noms i altres felices coincidències

Quan coneixia un xicot, el primer que feia l'Eulàlia Pinyol era preguntar-li com es deia. De les diverses combinacions que l'horroritzaven, la que més temia era acabar sent la senyora Eulàlia Pinyol de Pruna.

Sigui perquè la pregunta li espantava els pretendents o, qui sap, perquè les seves gràcies naturals tampoc no hi ajudaven massa, el cas és que els anys anaven passant i la senyoreta Eulàlia portava traces de quedar-se per vestir sants. Fins al punt que en un rampell va optar per prescindir de l'enquesta onomàstica i precipitar-se sense fre ni mesura pel pendís de la luxúria i el relaxament de costums.

Tant és així, que la tal Eulàlia va traginar-se Peres, Paus i Berengueres. Amb els baixos desenterenyinats i el cognom impol·lut anava trampejant la qüestió sentimental fins que va topar amb l'Eulogi, un lletraferit que li va fer oblidar la connexió patronímica.

Obnubilada per la feliç coincidència entre el bell parlar i la dolça llengua, no va poder-se resistir a la requesta de matrimoni sense inquirir -ai las!- en matèria d'estirp.

I heus ací que a hores d'ara només una taca enterboleix el digne trànsit que l'ha de conduir fins a l'altra vida: arribar-hi com a digna esposa del molt acreditat filòleg Eulogi Oliva.