Cercador
De mica en mica
Un relat de: Nonna- Compartir:
DE MICA EN MICA
De mica en mica
tot va tornant al seu lloc,
però inevitablement és diferent, hi falta quelcom.
Ens acostumem a una nova rutna,
ens endinsem en nous projectes i il·lusions,
i encara que molt tímidament,
tornem a somriure.
De mica en mica
tenim de nou motius a celebrar,
moments que hem d'aprendre a gaudir,
com abans.
De mica en mica
podem mirar fotografies
sense posar-nos a plorar.
Parlar del que t'agradava,
com gaudies, què et dolia
o perquè lluitaves.
I és que potser, com deia el poeta,
de mica en mica ha arribat un moment en que,
no cal ni que parlem de tu per recordar-te,
perquè has esdevingut part de nosaltres.
Comentaris
-
Hola Nonna![Ofensiu]ROSASP | 09-01-2006
De mica en mica...
Només així les ferides deixen de coure tant, encara que en el fons sempre queden les cicatrius de la pèrdua.
El dia a dia retorna els colors lentament com per art de màgia i entre un somriure tendre i esperançat es comença a endevinar de debó que cap ésser estimat mort mai del tot, perquè ja forma part de nosaltres...
Crec que el temps endolceix l'enyor i crea nous vincles que no es trenquen.
Són molt més que records...
Un poema que arriba amb tendresa i força.
Una abraçada i fins aviat!