DE MATINADA

Un relat de: Consol Torrente

Aprofitem-nos del calorós estiu, aprofitem-nos dels seus xafogosos dies, càlides tardes, de la poca frescor que ens donen les nits, entrant ja de matinada, és quan es respira millor, és quan vius més intensament, en silenci, sense ningú que t'empipi, sense que ningú et digui que portes massa estona asseguda en aquesta cadira, davant l'ordinador, escrivint històries, escrivint el que et passa per la ment en aquest precís moment, en aquest precís instant.
Aprofitem-nos del calorós estiu que aviat arribarà el fred hivern, al fred si que li tem, sempre tremolant, ja no sé si tremolo de fred o si és el Parkinson el que com sempre, em fa tremolar de por. Els hiverns són llargs, tristos, faltats d'energia, però no podem esquivar-los per gaire interès que li posem. Hauríem de poder hivernar com els óssos, ells si que saben, hauríem d'aprendre dels animals, ells viuen millor, més equilibrats que nosaltres.
La natura és sàvia, som els humans els qui la desequilibrem, els qui ens creiem éssers superiors, més intel·ligents, més capacitats per fer girar el món al nostre antull, sense voler acceptar que el món gira sol, no necessita la nostra ajuda, més encara, la rebutja, no la tolera, no suporta la prepotència de l'home, els seus aires de grandesa, creient-se amb dret a saltar-se les normes del ressò sistema sempre que li abelleixi.
Pagarem car tant d'orgull, tant "Ego", tants aires de grandesa, no conformes de destruir el nostre Planeta, decidim enviar coets per esbrinar si hi ha algun més que puguem explorar, envair, destruir, la Terra se'ns ha fet petita, ja l'hem desvalisat de dalt a baix, ja l'hem desposseït de les seves riqueses naturals, hem acabat amb les mines des de les d'or fins a les d'argila, hem assecat els pous de petroli, hem cremat hectàrees de boscos, hem destruït la capa d'ozó què ens queda?
Si ens aturem a pensar, ho estem pagant ja, però com sempre, paguen justos per pecadors, mentre uns són atacats pel Colesterol, altres es moren de fam, mentre uns declaren guerres, altres paguen les seves conseqüències, mentre uns gasten milions a anar a explorar Mart, altres es retorcen de dolor, el dolor que els produeix una malaltia que ningú sap com l'ha pogut contreure, ni ningú sap com curar.
Després estan els que es passen la vida orant pels altres, però amb oracions està demostrat que no aconsegueixen ni pal·liar la fam, ni aturar guerres, ni els necessitats ni els que estan patint deixen de necessitar ni patir, per tant vostès que tenen els suficients mitjans, i les suficients -influències apel·lin a la consciència del poderós perquè deixi de desnivellar el sistema i ajudin amb l'exemple a anivellar-lo novament.
Aprenguem dels animals, utilitzem la nostra "intel·ligència" per a fins que ens aportin benestar, deixem el nostre "Ego" aparcat. Siguem realistes, del surrealisme ja hem viscut durant bastants anys.
Aprofitem la frescor de la matinada, per plasmar els nostres pensaments, en un document Word, potser algun dia algú se'ls arribi a llegir, i posi en pràctica la teoria d'una parkinsoniana.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Consol Torrente

Consol Torrente

6 Relats

13 Comentaris

10017 Lectures

Valoració de l'autor: 9.70

Biografia:
Vaig néixer a Cercs, ara fa 49 anys, la meva afició per escriure me va venir fa 3 anys, arran de la malaltia que em van diagnosticar als 40 anys, escriure ha estat la meva vàlvula de fuga, en el 2003 em van editar un llibre "Conviure i lluitar contra el Parkinson", des de llavors no he deixat d'escriure, relats curts, monòlegs, fins i tot alguna obra de teatre, la primera "Sueño Ilusión, realidad..." conjuntament amb una gran amiga, "Carmen Ovejero" , a ella li dec que hagi continuat escrivint...