DE MATINADA

Un relat de: brins
Aquesta matinada, just a les dues, resto desperta tot intentant creure que algun dia tu i jo ens podrem tornar a trobar, però per més que cerco aquesta fe, no la puc atènyer; res de nou no succeeix al meu entorn, tan sols hi viu la incredulitat i la desesperació. Amb llança d’enyor clavada al cor, escullo pensaments que em puguin arborar alguna esperança, però tot és inútil... les agulles del rellotge van fent el seu camí escèptiques i inflexibles; a cap revolt no hi poden descobrir llunes ni sols; cap indici els revela un retrobament; el temps ha fugit en el temps i res no esdevé nova albada. A vegades mastego l’aire que respiro per trobar-hi alguns bocins d'esperança, promeses ignotes que m'anunciïn un futur al teu costat, però el pas de les hores em contradiu qualsevol afany, res no canvia, cap mirallet em promet allò que anhelo; la fe m'és cremada per l'aire gèlid de la mort, i tan sols percebo realitats que em parlen d'allunyament. L'únic consol que em resta és el de la conformitat.

------------------


Però tu no desesperis, amor…fou tan gran la nostra estimació, que és impossible que mai no ens puguem retrobar; algun dia descobrirem junts una escletxa de llum amb fissures de vida!


Comentaris

  • Punyent[Ofensiu]
    Naiade | 06-04-2018 | Valoració: 10

    Quines paraules tan sentides Pilar. Com transmets sentiments a raig!
    Com ens deixes entrar en aquest mon teu i sentir el q sents! Una veritable maravella.
    Segur q arribara el dia q per alguns escletja us tornareu a trobar

    Una forta abraçada

  • Fe de matinada[Ofensiu]
    Loira Durban | 24-03-2018

    "Amb llança d’enyor clavada al cor"... Quines paraules tan boniques! :) El món necessita més poesia o tenir més fe en els poetes o que els poetes no deixin de tenir fe...

    Jo he cuinat la meva fe en un plat fondo de llenties. Et convido a tastar-lo a "Resant llenties", a veure si la fe ens fa ser persones de profit.



    Molta sort i bon cap de setmana!



    Loira Durban (Marta)

  • La força de l'enyor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-03-2018 | Valoració: 10

    És una potència enorme l'enyor. Segurament al mateix nivell que l'amor. remou tot l'interior. Aquest relat, volent fe per continuar endavant, ho demostra. Esperar i escriure per seguir. Pilar, no deixis d'escriure! Una forta abraçada!

    Aleix

  • Segur que sí[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 21-03-2018

    Fe en el retrobament, quan s'ha estimat mai en manca de fe.
    Fins a la propera Virtut, Brins!

  • Incredulitat[Ofensiu]
    Materile | 21-03-2018 | Valoració: 10

    Un relat poètic preciós!! La descripció de la necessitat de tenir fe i de no trobar-la fins que la busca perd sentit perquè no hi ha indicis que es pugui obtenir el que es vol malgrat la fe.
    Una abraçada,
    Materile

  • Continues oferint-nos...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 20-03-2018 | Valoració: 10

    Continues oferint-nos retalls que conformen la teva vida amb una senzillesa i naturalitat que, de manera força emotiva fas que els ulls espurnegin.
    —Joan—

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 15-03-2018 | Valoració: 10

    Es pura poesia m´agrada molt

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: