De Mataró a Montserrat a peu i de nit

Cada any, un grup d'amics:
homes, dones, joves, grans...
Surten a mitja tarda
d'una petita capella
de l'església de Santa Anna
posant fita a Montserrat.

A pas ferm,
-Que ja fem tard!-
criden els de darrere...
Tot fent gresca i xerinola,
a tot el grup estalonen.

Pas a pas,
passen les hores.
Hora a hora,
passen camins.

De tant en tant s'avituallen
Es reagrupen, fan xerrada
i beuen assedegats...
Aquest sol, que ja estiueja,
els ha fet l'esforç suar
-Dos minuts! Que ja fem tard!

I tornen a fer camí,
segueixen a pas decidit,
tot xerrant van compartint:
ara parlen de cuina,
ara desperten records,
ara callen, bons amics...
només s'escolten el pas.

I poc a poc la vesprada
deixa pas a la foscor.
I després d'altra mossada,
segueixen la caminada,
travessant camps i ciutats.

Les estrelles els segueixen;
i , a voltes, saluden brillants,
o juguen a fet a amagar,
i a vegades, fins i tot,
criden a un grup de núvols
que els vinguin a remullar,
que els passi l'acalorada!!

Ja fa estona que alguns peus
es queixen adolorits.
Alguns fins i tot malmenats,
dins les botes ofegats.
Però el cap, que és qui mana,
no els deixarà pas parar.

A peu i de nit, segueixen...
I quan més crua és la foscor,
és el cap qui es desanima,
s'adormissa i vol somiar...
Però amb uns peus recuperats
i amb unes nafres bregades,
que entre ells ja s'han curat,
segueixen marcant el pas.

Després d'una marxa en penombres,
a la negror de la nit,
uns cossos atribolats
comencen a desvetllar-se,
doncs la Muntanya Sagrada,
gloriosa davant els seus ulls,
ja els dóna la benvinguda!

I els seus cors esperonats,
il.luminen el nou dia,
i bategant més fort que mai
donen la força als seus cossos,
gairebé extenuats...

Ja són a peu de muntanya,
queda l'última grimpada.
Igual com fem a la vida:
alguns ja van pel davant,
d'altres que fan el seu pas
i d'altres que guarden forces
per ajudar als defallits.

I per fi, al cim arriben
tots joiosos s'aplaudeixen,
s'abracen, encaixen mans...
Orgullosos dels companys
i d'ells mateixos, clar que sí!
Doncs el grup, ja tot reunit,
ho ha tornat a aconseguir!

Però el més bell de la travessa
ha estat abans d'arribar:
cada mot, cada mirada,
confidències, l' amistat...

Només ens queda una feina,
saludar la Moreneta.
Vosaltres potser no ho veieu,
ja ho fa això el cansament,
però ella somriu orgullosa
i ja fa estona , està impacient,
doncs ja fa un any que us espera!

Quan li feu el besamà,
tendrament, doneu-li gràcies...
Doncs és ella
qui ens ha unit.