De mal en pitjor

Quan un pensa que més malament no li pot anar, comença a entrar en un estat de resignació que el porta en una terra buida, neutra.
Està tranquil, sabent-se en la buidor que aporta l'extrem de patiment, l'extrem de l'extrem, el límit de l'estat. Mira al davant, hi veu el gran forat, el buit immens, infinit.
Pensa en el què ha fet malament ell i què han fet malament els altres. En què s'ha equivocat i en què s'han equivocat.
Mira el forat, en el buit. Perd la mirada en la foscor infinita, està pensant en ella.
Ara, però, sent la seva veu, no sap què li diu, sembla emprenyada. Seguidament, comença a arribar una remor, que esdevé rumor, que esdevé soroll, que esdevé paraula: "buuuuuuuuurroooooo!!!!!!!!".
La força de la paraula l'empeny i cau en el buit infinit del melic, en l'infinit melic d'ella.