De llum i d'ombratges

Un relat de: Atlantis



Pinacles o minarets
rostres d’arcàngels
gàrgoles de dimonis o de monstres,
llacs plens de sal o planícies de vent
són les ombres dels arbres
que empastifen el sòl,
d’un dia fred i clar.

Jo, jugant,
les trepitjo.
i vaig de la foscor
fins
a la llum.

Comentaris

  • Una descripció magnífica[Ofensiu]
    bloodymaruja | 26-12-2012 | Valoració: 10

    Descrius fantàsticament l'efecte de llum i ombres barrejat amb els teus records.
    M'ha agradat molt el poema.
    Gràcies per comentar el meu de la Trudi. Està ambientat al Berlin dels 30 i ve del poema "Fa girar la màquina". Era una mena de repte que em vaig proposar ,fer una descripció exhaustiva dins d'un poema. Prenc bona nota del teu comentari que és molt encertat i t'agraeixo molt.
    Una forta abraçada i molt bones festes!!

  • El coneixement.[Ofensiu]
    Misteric | 20-12-2012

    Quan mes potent és la llum,
    més grans, les ombres.

    Un plaer, el coneixement.

  • Gràcies...[Ofensiu]
    paraulesbuides | 18-12-2012

    Pel teu comentari tan amable Atlantis,

    una abraçada

    paraulesbuides

  • ostres, que bonic, Atlantis.....!![Ofensiu]
    teresa serramia | 12-12-2012

    De veres...M'agrada molt...

    Petit. Impactant. Magnífic....

    Molt de gust en conèixer-te....
    Gràcies pel teu comentari..

    Sigues feliç..i no deixis d'escriure...MAI!!!!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: