De llegir-te, a saber que seràs llegit

Un relat de: North

A vegades escric per no ser jo. Escric per a ell. Per ser com ell. Escric per entendre. Per comprendre. Per entendre'm, per comprendre'm. En prosa o en vers, escric per tranquil·litat, per odi, per incerteses, per amor. Per l'Amor.

De contes per la lluna en tinc a cabassos. La vull a ella en un cova. La sento meva, lluny però no distant. No crec que sigui arrogant.
I des de la seva captivadora i privilegiada posició, crec que m'observa i em pregunta igual que ho fa la nit i la pluja, el temps i el dubte. No responc, només escolto i a vegades ploro.

És estrany com naveguen les idees entre somnis i proeses, tenyides de color o en blanc i negre. Entre rialles i plors aprenc que són belles. I són elles les que m'abracen, innocents i captivadores, nues i ardents, esperant ser desflorades per la tendre i grisosa punta d'un llapis que frisa per descobrir què amaga aquella mà que l'envolta i el fa dansar entre revolts i pauses, jocs i xuclades al cap i copets a la taula mentre penso la frase que continuï un relat encara per acabar, encara per descobrir.
Descobreixes les frases que lliguen unes amb les altres. Es recolzen sobre una idea a l'alça i caminen lleugeres, com si d'una cursa de relleus es tractés, cap a un desenllaç inevitable.

Com canvia tot quan saps que seràs llegit.
Mentre escrius, les idees donen voltes mig adormides, a vegades despertes i actives. Conegudes es troben i troben el fil d'una primera història. S'entrecreuen i comencen a dansar entre paraules i esdeveniments, conjugant verbs en passat, jugant amb noms inventats, punts i comes desorbitats que donen sentit al relat, tot cercant amb esperança un futur incert però anhelat.

Però, tot canvia quan saps que seràs llegit.
És com si de cop i volta tot esdevingués de veritat. Treus a la llum quelcom que ha estat només per tu. Només ha estat escrit i per tu. Llegit per tu. Corregit. Rellegit...
A partir d'ara, un cop publicat, deixes aquell secret als ulls del món... i de cop i volta, et rellegeixes una vegada més i tot és diferent... Ja no comptes amb l'innocent tendresa d'un relat en soledat. Et sorgeixen els dubtes de l'aprenent i repasses les frases intentant que soni de veritat. Ja no hi ha volta enrera, ha estat publicat.

Fins que no arriba aquest moment, el moment de la publicació, de la externalització dels fets, de l'escrit. Tot resulta ser com aquell jugador de futbol que només entrena i entrena... cal que jugui el partit, encara que siguin uns minuts, per saber que va de debò. Que tot el què fa és de veritat, que serveix. O si més no, que existeix.

Escriure m'ajuda a descobrir quelcom amagat en mi, que crec que no ho podria treure de cap altra manera. M'encanta. Escrivint aprenc. Sent llegit aprenc.

I em dic:
Sí, sóc novell en paraules, però encara ho sóc més en escrits...

Em sento envoltat no només de bons relatistes, sinó de bons escriptors. Em sento petit amb els meus escrits i content, també, d'haver-los escrit.

Em falten paraules per expressar el meu agraïment a un espai com aquest, tant delicat i dedicat a l'expressió. Expressió amb paraules. Expressió amb relats...

Gràcies... és un plaer llegir-vos.
Gràcies per saber que potser serè llegit.


Comentaris

  • Doncs... ja t'he llegit![Ofensiu]
    Capità Borratxo | 05-08-2008

    M'ha fet gràcia el teu relat i mira... l'he llegit vés... és cert el que dius... tot canvia quan saps que ets llegit, però no canvia la forma d'escriure ni el relat, el que canvia és que t'arriba una mena de "reconeixement" per part dels altres que s'han près la petita "molèstia" de llegir-te...

    Enhorabona pel relat!

  • Bon relat[Ofensiu]
    Frida/Núria | 05-06-2007 | Valoració: 9

    i ja veus,he llegit el que has escrit. I tens raó, tot canvia si saps que seràs llegit.
    Salut!