Cercador
DE L’ESCOLA PÚBLICA DE VILAJUÏGA I ALTRES ELEMENTS PATRIMONIALS D’INTERÈS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Valentí Pons Toujouse em feia arribar fotografies ESCOLA DE VILAJUÏGA / CEIP SANTIAGO RATÉS
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilajuiga&page=1&pos=8
Edifici en planta baixa i pis distribuït en sis aules i menjador, destinat a ser escola comarcal. L'estructura s'ordena en dues ales unides per un vestíbul central en planta baixa i cos d'escala i distribuïdor en el pis. Les aules disposen de llum natural per grans fienstrals situats a l'esquerra del sentit de la classe. Pel que fa als acabats exteriors és de tipus arrebossat, amb coberta plana i obertures metàl·liques.
1968 Projecte d'escola comarcal obra de l’arquitecte Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Santiago_Rat%C3%A9s
Us poso deures, recentment s’ha recuperat el Balneari de Vilajuïga, del que se’n desconeix l’autor.
A la fitxa del Coac , llegim :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilajuiga&page=1&pos=4
El Balneari va ser fundat per Ramón Margineda i Duran (1883-1928), enginyer industrial, col·leccionista i animador del centre cultural.
Que va residir al mateix recinte de les aigües i va ser un dels primers a explotar-les, entorn a 1917.
A l’Enciclopèdia Catalana https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0040215.xml
Se’l qualifica com Arqueòleg i industrial ( Gràcia, Barcelona, 1883 — Vilajuïga, Alt Empordà, 1972)
Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer. Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural. Aplegà una important col·lecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar (Roses).
Es únicament una hipòtesi, podria haver estat el mateix Ramón Margineda i Duran (1883-1928), enginyer industrial, l’autor de l’edifici ?.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=37477
https://estimadaterra.wordpress.com/2018/01/19/historia-de-laigua-de-vilajuiga-una-embotelladora-dun-petit-poble/
http://www.elpuntavui.cat/economia/article/1346016-l-aigua-de-vilajuiga-tornara-a-brollar-aquest-estiu.html
Teniu dades del Hotel Central ?
http://hostals.blogspot.com/2017/05/fonda-central-vilajuiga.html
De tot plegat n’esperem noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com
Arribeu-vos a Vilajuïga , l’Empordà sobirà, Girona , .., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.
Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilajuiga&page=1&pos=8
Edifici en planta baixa i pis distribuït en sis aules i menjador, destinat a ser escola comarcal. L'estructura s'ordena en dues ales unides per un vestíbul central en planta baixa i cos d'escala i distribuïdor en el pis. Les aules disposen de llum natural per grans fienstrals situats a l'esquerra del sentit de la classe. Pel que fa als acabats exteriors és de tipus arrebossat, amb coberta plana i obertures metàl·liques.
1968 Projecte d'escola comarcal obra de l’arquitecte Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_Santiago_Rat%C3%A9s
Us poso deures, recentment s’ha recuperat el Balneari de Vilajuïga, del que se’n desconeix l’autor.
A la fitxa del Coac , llegim :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Vilajuiga&page=1&pos=4
El Balneari va ser fundat per Ramón Margineda i Duran (1883-1928), enginyer industrial, col·leccionista i animador del centre cultural.
Que va residir al mateix recinte de les aigües i va ser un dels primers a explotar-les, entorn a 1917.
A l’Enciclopèdia Catalana https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0040215.xml
Se’l qualifica com Arqueòleg i industrial ( Gràcia, Barcelona, 1883 — Vilajuïga, Alt Empordà, 1972)
Estudià a Barcelona, i freqüentà la penya del Niu Guerrer. Establert a Vilajuïga, hi explotà les aigües, i fundà el balneari de Vilajuïga i una llar cultural. Aplegà una important col·lecció de peces arqueològiques, conservada al castell del Joncar (Roses).
Es únicament una hipòtesi, podria haver estat el mateix Ramón Margineda i Duran (1883-1928), enginyer industrial, l’autor de l’edifici ?.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=37477
https://estimadaterra.wordpress.com/2018/01/19/historia-de-laigua-de-vilajuiga-una-embotelladora-dun-petit-poble/
http://www.elpuntavui.cat/economia/article/1346016-l-aigua-de-vilajuiga-tornara-a-brollar-aquest-estiu.html
Teniu dades del Hotel Central ?
http://hostals.blogspot.com/2017/05/fonda-central-vilajuiga.html
De tot plegat n’esperem noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com , vitpons@gmail.com
Arribeu-vos a Vilajuïga , l’Empordà sobirà, Girona , .., volteu per Catalunya, ara que encara és possible.
Feu-ho amb totes les mesures de seguretat, mascareta, distància ,... eviteu fer-vos mal, com deien a bombo i plateret , Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) i Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) la sanitat catalana està a la U.V.I.
https://www.lavanguardia.com/politica/20160622/402690747904/fernandez-diaz-grabaciones-sistema-sanitario-de-alfonso.html
https://www.youtube.com/watch?v=Fd9tc663vW8
El tema no mereixia en el seu moment l’atenció d’un sistema judicial embrancat en qüestions del tot alienes al dret i la justícia.
Està clar però, que ja per acció, ja per omissió, bona part de les víctimes de Catalunya potser ENCARA VIURIEN, oi?
Sembla que caldrà esperar que sigui la justícia divina la que se’n ocupi, oi?.
Maleits !
l´Autor
6914 Relats
1201 Comentaris
5428129 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS