De l’enyorança

Un relat de: rautortor
Si miro enrere, recordo i sempre m’enyoro.

... quan cerco la teva mirada, la dels primers dies,
i no la trobo
o quan m’allunyo i t’evoco tal com eres,
com si el temps fos immòbil,
com si el pentagrama de la meva vida,
vestit de pessics de temps,
es deixés solfejar al meu albir.

Llavors, cansat de nostàlgies,
esguardo el món que m’emmotlla
i em xoca veure’l pròdig d’estímuls,
d’incògnites i reptes engrescadors,
de pessigolles de vellut, somnis de vell amant,
a desgrat del cansament.

Després, provo de recuperar, pas a pas,
aquella serenor atorgada pels anys
que m’emmena a no controlar els moments
i a deixar que arribin, que transcorrin,
que passin.

Comentaris

  • Emotiu[Ofensiu]
    Nil | 17-12-2017 | Valoració: 10

    Un bell poema ple de tendresa. I és que tot ell és va desgranant com fruita de tardor: la mangrana...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

rautortor

126 Relats

397 Comentaris

63291 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.