De l'amor al odi

Un relat de: sensecor

No paro de pensar en lo que he perdut,
en lo que he deixat escapar,
en lo molt que t'he estimat
i lo que ens hem arribat a odiar.

Perquè he hagut d'arribar a aquest extrem?
Perquè tant mal rollo?
No podem anar cadascú per la seva banda i refer les nostres vides?

Deixa'm viure en pau
deixa'm estimar,
deixa que hem donin tot allò que tu no hem vas donar.

De l'amor al odi hi ha un pas,
i tu ja te'l vas passar fa molt temps.
Fa molt temps t'havia d'haver parat els peus,
però soc massa bo i u vaig deixar estar;
però avui me cansat
del joc de a veure qui fa més mal.

Oblida'm,
per tu no sóc res,
tu per a mi només has estat un somni,
del que poc a poc estic despertant.


Comentaris

  • Molt bonic...[Ofensiu]
    diesi | 17-10-2006 | Valoració: 10

    ... Sobretot el final. M'ha encantat.
    És cert el que dius. Molt cert...

    b#NaT#b

  • molt bo![Ofensiu]
    Ribera Alta | 17-10-2006 | Valoració: 10

    boneees! molt bo el teu poema, de veritat! ja anire llegint la resta, q aquest es el primer que llisc teu...i una alegria trobar a un altre noi del 89 per así!! jejeje. adewww

l´Autor

Foto de perfil de sensecor

sensecor

150 Relats

160 Comentaris

191374 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
Vaig néixer el 15 de novembre de 1989 a Granollers (aprop de Barcelona). Als dos anys vaig anar-me'n a viure a un poblet perdut per Tarragona i vaig passar allà tota la meva infància. Als 12 o 13 anys vaig tornar cap a el poble del qual vaig pirar quan tenia dos anys i mira aquí estic.

Passo tots el caps de setmana a Barcelona. Que si de festa per aquí, que si fer una volta, que si anar de compres...en fi m'encanta la ciutat de Bcn.

Tinc una personalitat que hem caracteritza molt ja que no em tallo gens a l'hora de dir les coses i no em tallo amb la gent que no conec. Hem considero molt alegre i diuen que sóc molt simpàtic.