De l'alba al capvespre.

Un relat de: Núria Niubó

De l'alba al capvespre


A l'alba

Crida l'amor
al despertar de l'alba.
El cor,
bategant,
trenca el silenci
i navega a palpentes,
pel mirall trencat,
del meu cos dorment.

................................................


Al capvespre

Cansada
d'apedaçar
la meva vida,
camino
vers l'horitzó,
amb la certesa
de lo impossible.
Cau
la tarda tornassolada
i quedo
presonera del teu oblit.


…………………………………….


Comentaris

  • primer contacte[Ofensiu]
    joandemataro | 17-05-2010 | Valoració: 10

    avui t'he descobert, ha estat a partir de l`´ultim repte poètic visual, el teu poema m'ha agradat molt i aquest també...en poc mots descrius sesnsacions intenses i reals... en fi et felicito
    fins aviat
    rep una abraçada encaixada
    d'un nouvingut a RC

    joan

  • Delicat i bell poema[Ofensiu]
    brins | 14-12-2009 | Valoració: 10

    Ens dónes la mà perquè passegem amb tu per un bell passeig que s'inicia a l'albada, un lloc on tot és claredat i color, i finalitza en la foscor del capvespre quan comencen a decaure les nostres forces.

    Cal, però, que encenguem altres llums que ens il.luminin les passes; hem d'aconseguir gràcies a la il.lusió, claror en qualsevol dels senders que encara hem de recórrer. Tenint al nostre voltant llum, els éssers que estimem també la gaudiran.

    Et desitjo, Núria,

    MOLT BONES FESTES!

    Pilar

  • No et cansis....[Ofensiu]
    Bitxa | 03-12-2009 | Valoració: 10

    No et cansis mai d'apedaçar la vida,
    encara que de vegades ens sembla esgotador tornar a començar, doncs no!
    Cada cop que ens tornem a aixecar ho hem de fer amb més força, perquè cada experiència és un nou aprenentatge.
    Endavant!

    Un pto

  • Bellíssim trajecte [Ofensiu]
    Unaquimera | 26-11-2009 | Valoració: 10

    Aquesta expressió d'un estat d'ànim resulta una manifestació anímica d'un lirisme evident, que podria fer meva... i de fet, la faig.
    ( Només trauria un parell de comes i posaria una on no hi ha... qüestió de pauses, ja veus, que no de contingut. )
    Tant en conjunt com per parts, constitueix un bellíssim trajecte, que recorro en sentir el crit a pas de batec, navegant entre imatges emplomades com un vitrall, a través del qual m'arriba la llum que em permet caminar sense oblidar gaires records...
    Saps que tinc un recorregut pràcticament invers? si vols passejar-t'hi, el trobaràs a
    Encís.

    ( Tens ja alguna notícia, Núria? )

    T'envio una abraçada ... no, dues: una pel que queda d'avui i una altra per a demà,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

149 Relats

1116 Comentaris

201158 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC