De la vida a un no-res

Un relat de: Libertas

Més enllà de les aparences,
Més enllà d'una veu,
D'una cara,
Una vida.

Parlaré d'una mort.
Una mort cruel,
Lenta
I atroç.

Fosca com ma vida.
Una vida de mil morts.
Quelcom lluny d'aquell bufarell plaent.
Pou de sublims paradisos.

Una petita mort.
Tan insignificant com l'humil bat d'una papallona,
Alterant el plàcid onatge.
Removent existència.

I prou que en sé d'amors,
Prou que en sé de salut,
Diners,
De falsos companys.

Prou que en sé també d'arrancar al plor,
De cridar,
D'assassinar pors,
De mocadors molls.

Quant al que escric:
Tot són emocions,
Fugedisses morts,
Sentiments que l'esguard no abasta.

I parlaré d'una vida,
D'una vida cruel,
Lenta,
I atroç.


Mai o mai...

TU.





Janet Monreal Amorós
(Edinburgh, 2.07.07 - 23.07.07)

Comentaris

  • Una mort en...[Ofensiu]
    AVERROIS | 15-08-2007 | Valoració: 10

    ...vida o una vida dins la mort. Sóm o tan sols pensem que sóm? Somiem o realment vivim? Morim cada segon que passa i vivim cada segon que mort.
    Mercés pels teus comentaris.

    Una abraçada.

  • d´un no-res, la vida [Ofensiu]
    Densito | 14-08-2007 | Valoració: 10

    Mots que parlen d´una vida que no es viu, o pot se d´una mort que es viu ?
    sigui com sigui aquets versos fan pensar.
    un pler llegirt-he.

    una abraçada

    Densito

  • parles[Ofensiu]
    ANEROL | 14-08-2007 | Valoració: 9

    com si ja fos el moment, ja farta, desencisada´també emcosta d'entendre els poemes, i me'ls llegeixo diverses vegades.

  • Mors en vida...[Ofensiu]
    Roserdeljardi | 11-08-2007 | Valoració: 10

    I vius morta. Ets agena i conscient a tot el que t'envolta: Els falsos amics, l'amor, i sobretot eixa persona.

    Vius, però...

    No serà que per moments no t'agradaria fer-ho?

    Realment, espere que no siga així.

    Profunds versos, al menys al meu entendre. Ara, també he de dir que jo mai entenc en un text o un poema el que tothom enten...

    No m'importa, la veritat... Es un molt bon poema!

  • Mors en vida...[Ofensiu]
    Roserdeljardi | 11-08-2007 | Valoració: 10

    I vius morta. Ets agena i conscient a tot el que t'envolta: Els falsos amics, l'amor, i sobretot eixa persona.

    No serà que per moments no t'agradaria fer-ho?

    Realment, espere que no siga així.

    Profunds versos, al menys al meu entendre. Ara, també he de dir que jo mai entenc en un text o un poema el que tothom enten...

    No m'importa, la veritat... Es un molt bon poema!

Valoració mitja: 9.86