DE LA PORTA ESTANT

Un relat de: aurora marco arbonés
DE LA PORTA ESTANT

De la porta estant,
s’albira la finestra:
densos cúmuls grisos,
amb tacte de cotó,
pengen del cel obscur
i descarreguen pluja
que va esquitxant els vidres.
Els regalims de l’aigua
formen llengües grotesques,
serpentegen avall
recollint i engolint
les gotes més menudes,
Les perles transparents
s’atrafeguen, es torcen,
la caiguda acceleren
i es fonen, amorfes,
en l’ampit golut.

El jacint d’estels blaus
i de torreta rosa (error del jardiner),
s’ho mira de reüll
i gaudeix de les llàgrimes
que li aporten saó.



Comentaris

  • M'hi he ben trobat...[Ofensiu]
    Annalls | 07-05-2013 | Valoració: 10

    ... en aquest dia de pluja que ens descrius, millor no es pot descriure. Enhorabona.
    Anna

  • a mi em recomforta molt...[Ofensiu]
    joandemataro | 16-04-2013 | Valoració: 10

    la pluja, el so de les gotes quan impacten, l'olor d'humitat... tot plegat... vaja que m'encanta la pluja, crec que és pels bons records d'infantesa...
    gràcies aurora de nou per compartir versos i comentaris amables
    fins la propera, una abraçada
    joan

  • Serenor[Ofensiu]
    Naiade | 10-04-2013 | Valoració: 10

    Descrius un d’aquells moments màgics d’introspecció. Contemplant amb silenci, la joia que la natura ens ofereix. M’has fet evocar l’aroma, el so de la pluja, el tacte fred de la finestra volent resseguir les mil formes de les gotes... Com sempre, un poema preciós.
    Una forta abraçada

  • Preciós.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 22-03-2013

    Un dia plujós, de primavera; talment com els passats tan recents. Tot el poema està impregnat de la melangia, de la foscor del dia, de serenitat. Preciós. Sempre em meravella la teva facilitat.
    Abraçades.

  • Magnífic[Ofensiu]
    Atlantis | 17-03-2013

    Una descripció d’un moment de pluja. Cal dir alguna cosa més? Aquest és un poema que es pot pintar.

    Una abraçada

  • Hi ha portes[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-03-2013

    de vidre, de fusta, de ferro ...
    Hi ha també portes ajustades, portes entreobertes, i portes que albiren finestres, malgrat les llàgrimes.
    Un plaer tenir la fortuna de trobar aquestes portes.
    Una abraçada, Aurora.

  • Des de la finestra[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 16-03-2013 | Valoració: 10

    Poema dolç, molt sensible i visual. Enhorabona !

  • Visions des de la porta[Ofensiu]
    franz appa | 16-03-2013

    Veig anar creixent un veritable poemari: visions des de la porta, una porta de vegades entreoberta, de vegades potser més oberta. Oberta ara a l'exterior, cap a la pluja que esquitxa una finestra i ens recorda que de la trsitor podem treure nou vigor, saó de dies futurs -amb la promesa de nous fruits-.
    Porta oberta al món, porta poètica que la teva mà sàvia va badant i entretancant per permetre albirar exteriors iinteriors que s'imbriquen mútuament i pinten un bocí de món íntim i públic alhora (és el vell i bell miracle de la poesia).

    Salutacions!

  • Instant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-03-2013 | Valoració: 10

    Una fotografia d'un instant de bellesa. Una finestra que ens mostra el més enllà d'un áquí. Una natura viva que saps captar i engrandir com cal. Un instant de lectura plaent. Preciós Aurora! Una abraçada.

    Aleix

  • La porta dels prodigis...[Ofensiu]
    rautortor | 15-03-2013



    ... i de la bellesa. Tot i que, ara, la protagonista sigui la finestra. De fet, és a través d’ella que el món exterior existeix. I tu has decidit que fos un dia de tronada. I així reculls meticulosament totes les sensacions que la pluja t’encomana, amb un poema, breu i brillant, ric en detalls descriptius. La vista, el tacte, l’oïda –els esquitxos sobre el vidre–, l’olor dels jacints, les llengües grotesques, l’ampit golut... Descripció acurada i plena de percepcions, elements fràgils però vius. I no vols que es perdi ni la minúcia del pobre jardiner, culpable d’haver triat malament el color del test.

    No tothom té la capacitat d’observació que ens ofereixes en aquest quadre impressionista tan ben resolt amb poques paraules, però, les apropiades.

    Una vegada més et felicto.

    Raül

  • Pluja de versos[Ofensiu]
    Núria Niubó | 15-03-2013 | Valoració: 10


    Tot ell és una pluja fina de versos que llisquen, que dibuixen i creen un miratge.

    M'ha transportat, aquest deliciós poema, a la meva infantesa quan em quedava embadalida rere la finestra mirant els dibuixos de l’aigua.

    Fas, estimada amiga, néixer un poema que crea imatges enaltint moments quotidians.

    Una gran i càlida abraçada
    Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1941 Comentaris

250764 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.