De la misèria

Un relat de: Bonhomia

Trets d'escopeta
desperten la lluna;
al bosc,
quelcom es mou.

Un altre ocell ferit,
cors apenats d'animals
que el coneixien.

La brutalitat
d'un caçador
que representa una ínfima part
del que passa al planeta.

Mines d'apreciades troballes
que maten.

Camps sembrats,
menys bosc,
que encara que siguin una mica naturals i necessaris,
se l'empassen,
cada vegada n'hi ha menys.

Decisions funestes,
d'una societat
jerarquitzada
en forma de combat.

I més guerres.
I més misèria.

Mentre ens deixem enganyar,
corren papers amb sentències
que amb tot volen acabar.

Gana moribunda.

Mentre per alguns és un espectacle,
d'altres moren contra l'obstacle.

Política liberal
que mai sabrem païr.

Comentaris

  • Molt bon relat.[Ofensiu]
    Naiade | 20-06-2007 | Valoració: 10

    Bona critica de la societat actual, comences em la cacera animal i t'endinses en la humana que ens va destruint de mica en mica.
    Entre guerres sense sentit i destrosses de la natura no sé on anirem a parar.
    Tenim que agafar consciència, unir-nos i lluitar, perquè no aconsegueixin destruir-nos.

    Una abraçada plena d'esperança

    Naiade

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515001 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.