DE LA CASA DE L’ANTONIO ROBERT CAMPS A L’HOTEL RENAIXENÇA. SITGES. EL GARRAF

 Llegia en relació a la casa de l’Antonio Robert  Camps, que forma part dels edificis construïts
a l'eixample de Sitges,  iniciat el 1881
segons projecte de Jaume Sunyer Juncosa 
( Vilanova i la Geltrú, 22 de setembre de 1839 + ? )

Patrimoni Gencat ens diu, edifici entre mitgeres format per planta baixa,
pis i golfes i torre mirador que corona el conjunt. La composició de la façana
es simètrica. La planta baixa més elevada que el nivell del carrer, presenta
una porta d'arc de mig punt amb muntants que simulen pilastres i capitells
d'ornamentació vegetal, i una finestra d'arc de mig punt a banda i banda. Al
primer pis hi ha tres balcons d'arc de mig punt amb una única peanya sostinguda
per cartel·les. Una cornisa sobresortint separa el primer pis de les golfes,
que presenten obertures allindades.

 

L'edifici és completa amb una barana de balustres que tanca el terrat i una
torre, centrada, que harmonitza formalment amb el conjunt.

Tot i que a l'arxiu municipal de Sitges  NO HI HA cap documentació relativa a aquesta
casa, sembla que va ser construïda vers 1899 per l'arquitecte Salvador Vinyals
i Sabaté (Barcelona, 22 de novembre de 1847[– ídem, 20 de novembre de 1926)

 

https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/Home/arquitectes---arquitectos/salvador-vinyals-i-sabat

Can Robert acull l'hotel Renaixença.

Can Robert va ser una casa particular només durant un breu període de
temps  ja que  a primers de segle XX es va convertir en
l’Hotel Renaixença. El nom de l’hotel es refereix a un període cultural (La
Reinaxença, que defensava la recuperació de la llengua i la cultura catalanes)
que es considerava superat pel Modernisme de l’època. La façana de l’edifici és
l’element renaixentista del conjunt. La decoració, en canvi, és modernista.

Gonçal Sobrer Barea (Barcelona, Barcelonès, 27 de maig de 1932) el va
adquirir als anys seixanta del segle passat.Amb totes les mesures higièniques i sanitàries que recomanen les autoritats
catalanes, sortiu a conèixer Catalunya, és un dels  pocs plaers possibles en aquests temps d’extremadesolació.